Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
aladern fals
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les oleàcies, molt semblant a l’aladern, però de branques i fulles oposades; típic, també, del país de l’alzinar.
Sargantana cua-roja
Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…
gaspatxo

gaspatxo
© Dreamstime
Gastronomia
Plat típic d’Andalusia, preparat a base de tomàquet, ceba, cogombre, pebrot, molla de pa xopa de vinagre, tot ben esmicolat, i sal, oli i pebre, ben barrejat.
Hom el serveix fred i acompanyat, sovint, de daus de pa torrat i d’hortalisses
hurling
Esport
Joc de conjunt, típic d’Escòcia, practicat entre dos equips, de quinze jugadors cadascun, que procuren d’introduir una pilota dins una porteria defensada per l’equip contrari.
El terreny de joc és d’herba i té unes dimensions de 177 m de llarg i 91 m d’ample Les porteries, situades al centre de les dues bandes més curtes, són constituïdes per dos pals de 5 m d’alçada distants 6,5 m l’un de l’altre i units per un travesser que s’alça 2,4 m de terra Guanya un punt l’equip que aconsegueix de fer passar la pilota pel damunt del travesser i tres punts el que aconsegueix de fer-la passar per sota La pilota és de cuir i d’un diàmetre de 25 cm, i els jugadors només la poden agafar i llançar amb uns bastons acabats en una mena de paleta El partit de hurling…
Augusta
Història
Nom llatí que era part de la titulació completa de nombroses ciutats romanes, típic de les que obtingueren el títol de colònia en temps de l’emperador August.
En alguns casos el nom s’ha mantingut, deformat, fins avui, com Saragossa Caesar Augusta Als Països Catalans dugueren el nom d’Augusta Barcelona Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino , Elx Colonia Illici Augusta i Xàtiva Saetabis Augusta
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Reunió en un mateix morfema de diversos sentits gramaticals (a portem, la desinència -em expressa: primera persona, plural, indicatiu, present); aquest fenomen és típic de les llengües flexionals.
Sinatra
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 107 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT Sinatra Novela urbana de Raúl Núñez GUIÓ FBetriu, RNúñez FOTOGRAFIA Carlos Suárez Eastmancolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joaquín Sabina SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Alfredo Landa Sinatra, Ana García Obregón Isabel, Maribel Verdú Natàlia, Mercè Sampietro dona de Sinatra, Queta Claver Sra Clementina, Joaquín Sabina Groucho Marx, Luis Ciges El Lagarto, Julita Martínez Hortensia, Carles Lucena Camacho, Manuel…
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden formar-se les…
marbre

Marbre
© Fototeca.cat-Corel
Mineralogia i petrografia
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic.
Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en desús El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina