Resultats de la cerca

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres

Fou catedràtic de jurisprudència de la Universitat de València Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí 1783 una oració en què aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics Escriví poesies, en castellà i en català, que es publicaren en la relació de les festes amb motiu de la canonització de Vicent Ferrer València 1762 Traduí Memorias de los sucesos de Valetri 1766, de Castruccio Buonamici, i, també en castellà, les obres de sant Pacià de Barcelona València 1780, traducció per a la qual es preocupà de fixar el text original

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació…

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés Catalanista

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl

El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un…