Resultats de la cerca

Participà en la guerra d’Àfrica a partir del 1914 i en la repressió de la revolució asturiana del 1934 Estret collaborador del general Franco  en la insurrecció contra la Segona República Espanyola, fou un dels principals caps militars en la Guerra Civil Espanyola En la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte prop de 4000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936, que li valgué l’apellatiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre  1938, ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1995 s’incorporà als mitjans radiofònics, i el 1997 guanyà un primer premi Ondas ex aequo en la modalitat de ràdio local Tornà a guanyar aquest premi el 2001 pel programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio , que seguí presentant amb algunes intermitències Treballà també per a l’emissora Punto Radio, en el programa A las doce en punto , pel qual rebé el premi Micrófono de Oro 2006, de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión Al mes de setembre del 2009 substituí Neus Bonet al capdavant del programa El Matí de Catalunya…

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i Molt soroll…

Després de graduar-se en art dramàtic a la Southern Methodist University, el 1970 anà a Nova York i, després d’uns inicis no gaire reeixits, els anys vuitanta esdevingué una de les actrius més reconegudes de Broadway Aquests anys féu alguns papers secundaris en cinema El 1990 la seva interpretació d’una psicòpata que tortura un escriptor desvalgut en Misery , de RReiner, pellícula basada en la novella homònima de SKing, li valgué l’Oscar a la millor actriu el 1991 Posteriorment, ha actuat en nombrosos films com a protagonista o en papers destacats, fent valer la seva flexibilitat, els seus…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

Participà en la collecció de poesia “Brais Pinto” de jove poesia gallega amb Voce na néboa 1957 Seguiren les proses de Percival e outras histórias 1958, O crepúsculo e as formigas 1961 i Arrabaldo do Norte 1964, obra clau de la Nova narrativa galega , que superposava la mitologia celta als corrents literaris més moderns A aquests elements cal afegir, com a constants de la seva obra, el compromís amb la realitat gallega i la inclinació envers el simbolisme i la fantasia O corvo, a figueira e a fouce de ouro novella inèdita sobre la guerrilla gallega a la postguerra, que li valgué l’…

Començà els estudis musicals a Messkirch, on tingué com a mestre JB Rieger El 1789 fou enviat a un monestir benedictí de Zwiefalt i allí aprengué teoria de la música i a tocar l’orgue Inicià els estudis de dret a Friburg de Brisgòvia però el 1800, després de la mort del seu pare, decidí dedicar-se plenament a la música i començà a compondre El 1804 era a Viena, on feu amistat amb J Haydn En 1810-12 viatjà per Alemanya fent demostracions d’un instrument nou, el panmelodicon , inventat per Franz Leppich Mentre era a Stuttgart foren representades dues òperes seves, Konradin von Schwaben i…

Inicià la seva trajectòria musical com a membre del Cor Gusla, activitat que alternava amb els estudis de lleis El 1942, una actuació d’aquest grup davant el rei Borís I li valgué la concessió d’una beca perquè estudiés cant a Itàlia, i es traslladà a Roma, on fou deixeble de R Stracciari Posteriorment amplià la seva formació a Salzburg, i el 1946 tornà a Itàlia, on debutà com a Colline La bohème a Reggio de Calàbria Un any després interpretà a Roma i la Scala de Milà el paper de Pimen en una producció de Borís Godunov , òpera en la qual s’especialitzà i de la qual enregistrà els papers de…

Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també professor de…