Resultats de la cerca

Pot coincidir amb les anomenades barreres geogràfiques naturals, com ara una serralada, un riu, un desert, un braç de mar, etc però pot fer referència també a variacions progressives del clima, la latitud, etc

Tradicionalment, s'han identificat els vegetarians amb els ovolactovegetarians

També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…

El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…

Precedents De l’antiga seu romànica de Girona, el claustre, juntament amb el campanar, és la part més important que s’ha conservat, representants ambdós, però, de moments històrico-artístics diferents dins el mateix període romànic La torre formava part, com l’església, de les edificacions iniciades en el segle XI * , mentre que el claustre es troba entre les empreses del segle XII Tot i que les notícies conegudes relatives al procés de construcció del conjunt episcopal són més aviat esporàdiques i sovint no massa concretes, disposem de referències al llarg dels segles XI i XII sobre diverses…

Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de color groc…