Resultats de la cerca

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…

El 1864 publicà, anònimament, les seves primeres vint balades Viatjà per Itàlia, on restà pregonament impressionat per les obres d’art del Renaixement, sobretot per les de Miquel Àngel, i on se li despertà una gran simpatia pels països meridionals Però la guerra Francoprussiana el féu canviar d’opinió i escriví Huttens letzte Tage ‘Els darrers dies de Hutten’, 1871, obra imbuïda de patriotisme germànic Poc interessat per les qüestions socials contemporànies, la seva obra literària palesa ambició artística i aristocratisme cultural Usà personatges i situacions del passat, envoltats d’una gran…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, abandonà la carrera de les armes i es dedicà a la filosofia, en la qual fou molt influït pel pensament kantià Viatjà per França i Suïssa, però tornà al seu país, on fruí d’una certa posició, fins que, en ocasió de la invasió francesa 1806, fou empresonat Establert, finalment, a Dresden, amb els anys remogué el caliu de la seva antiga dèria suïcida juntament amb Henriette Vogel, la muller d’un amic seu, de la qual hom diu que estava enamorat, se suïcidà Romàntic d’esperit i de sensibilitat, però clàssic per l’estil i la composició dels seus drames Die Familie…

Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves Conferencias sobre el…

El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia Aviat s’establí als EUA, a San Francisco, on estudià art Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey aquest treball li feu despertar l’interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra Ginebró Serra El 1933 inicià la decoració de les esglésies d’aquestes missions S’inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic…

De família obrera, fou membre de l’IRA exèrcit republicà irlandès, i, a setze anys, un tribunal anglès el condemnà a tres anys de reformatori per activitats terroristes A partir del 1951 es dedicà a escriure, en irlandès i en anglès Autor teatral dins la línia realista de Sean O'Casey, esdevingué mundialment conegut amb l’estrena, l’any 1956, en versió anglesa, de The Quare Fellow ‘El condemnat a mort’, on presentà amb un gran dramatisme el món variat dels presidiaris Viatjà per l’estranger i féu estades als Països Catalans, pels problemes culturals dels quals s’interessà vivament Escriví…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la Independència, etc…