Resultats de la cerca

D’àmplia cultura literària i científica, fou amant de Voltaire, per qui abandonà la família Entre les seves obres destaquen  Traité sur le bonheur i Institutions de physique 1740 Traduí al francès els Principia de Newton

Es formà a Montserrat Fou director de l’ensenyament del Liceu Liricodramàtic a partir del 1854, i més tard fou organista de la catedral de Barcelona Entre lesseves composicions destaca una Missa de Requiem 1854

Fou superintendent del museu de la Universitat d’Uppsala Lesseves obres són bàsiques per a la classificació dels bolets i els líquens, i cal destacar-ne Systema micologicum 1821-29 i Lichenographia europaea reformata 1838

D’idees socialistes, viatjà per Europa, i més que per lesseves narracions esdevingué famós amb el drama Dibbuk 1916, que amb el pretext d’un desdoblament de personalitats ofereix una rica galeria dels costums jueus

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Segur, al lloc de Durban Lesseves funcions no sobrepassaren les de sufragània de Santa Maria de Segur Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic Les primeres notícies del terme del castell són de l’any 1075 En aquesta data, Ramon Guadall de Calders en el seu testament deixà al seu fill Guillem Ramon de Calders el castell de Segur entre altres El lloc de Durban es documenta per primera vegada l’any 1048, en una venda feta per un sacerdot…

El país va continuar vivint la presència de l’integrisme islàmic com una de les seves principals amenaces En particular, arran de la desfeta de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, les autoritats tadjiks van reforçar els controls per evitar l’arribada massiva de fugitius radicalitzats provinents d’aquests països o d’altres àrees de l’antiga Unió Soviètica Als controls fronterers, van sumar-s’hi diverses instruccions dirigides a la societat local, com ara prohibir dur barbes o vels, o subratllar la necessitat que les dones duguessin el mocador lligat al clatell, com és tradicional al país, per…

Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…

Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on lesseves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de lesseves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta…