Resultats de la cerca

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En…

Membre del Club Natació Atlètic-Barceloneta, fou sis vegades campió de la Copa Catalunya 2006-11, vuit de la Lliga 2001, 2003, 2006-11, nou vegades de la Copa del Rei 2000, 2001, 2004, 2006-11 i vuit vegades de la Supercopa d’Espanya 2002, 2004, 2005, 2007-11 En les competicions europees de clubs participà en nou Copes d’Europa, una Recopa 2001, de la qual fou subcampió, i quatre LEN Trophy En el període 2000-10 fou 180 vegades internacional i intervingué en tres Jocs Mediterranis 2001, 2005, medalla d’or 2009, medalla d’argent tres Campionats d’Europa 2006, medalla de bronze 2008, 2010, en…

Coneguda com a Penya Rhin Grand Prix, serví per a impulsar la tradició motociclista i automobilística i aconseguí gran prestigi arreu del món, amb la participació, al llarg dels anys, de pilots com Nuvolari, Varzi, Caracciola, Fangio o Ascari La primera edició, que també fou el primer Campionat d’Espanya d’automobilisme, se celebrà l’any 1921 en el Circuit de Vilafranca del Penedès i la guanyà Pierre de Vizcaya Bugatti El mateix circuit acollí les dues edicions següents, però després el Gran Premi s’aturà fins el 1933, ja que el Campionat d’Espanya es passà a celebrar a Sant…

Iniciada en l’atletisme, fou campiona d’Espanya júnior dels 3000 m llisos Posteriorment, fou campiona de Catalunya de curses de muntanya 2008, 2014 i d’Espanya 2014 En l’àmbit internacional participà en diverses proves de la Copa del Món de curses de muntanya com a membre de la selecció catalana i en Campionats d’Europa i del Món amb la selecció espanyola Com a corredora de curses amb raquetes de neu aconseguí dos Campionats de Catalunya 2008, 2015, un Campionat d’Europa 2010, set Copes d'Europa 2008-14 i dos subcampionats del món 2013, 2015 La seva participació en curses…

Especialista en 50 i 100 m braça, inicià la pràctica esportiva al Club Natació Bardulia Posteriorment nedà amb el Club Natació Catalunya, amb el qual obtingué el Campionat de Catalunya 1999, 2000 de 50 i 100 m braça Nedà també ambel Club Esportiu Mediterrani 2000-02, el Club Natació Sabadell 2002-04, el Club Valenciano de Natación 2005 i el CN Bar-dulia des del 2006 Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern en 50 m braça 2001, 2009, 100 m braça 2002, 2003, 2004, 4 × 50 m estils 2005 i 4 × 100 m estils 2003, 2005 Guanyà el Campionat d’Espanya d’estiu en la prova de 50 m braça 1999, 2000, 2005, la…

La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per…

Amb una producció cinematogràfica gairebé inexistent durant el període mut, la primera pellícula iraniana sonora, Dokhtar-e Lor ‘La noia de Lorestan’, 1932, d’A Khan, rodada a Bombai, fou tot un èxit Des del 1937 fins al 1947 no es produí cap pellícula, fins que el distribuïdor Esmail Kushan, animat per l’èxit dels films estrangers doblats −dels quals fou pioner−, decidí produir Tufan-e zendegi ‘El frenesí de la vida’, de M Ali Daryabeigi La creació del primer cineclub a Teheran el 1949 enriquí la cultura cinematogràfica del país, que als anys cinquanta aconseguí els primers…

Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…

Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, propietari de quatre bergantins que feien la ruta d’Amèrica, arruïnat el 1786 a conseqüència de la guerra contra la Gran Bretanya i que morí l’any següent a Cadis, on s’havia refugiat El seu germà Domènec s’establí a Buenos Aires, cercant fortuna, i ell partí el 1798 cap a Cuba, per treballar amb el seu oncle, Josep Xifré i Horta, en l’adob de pells Aviat prengué la iniciativa del negoci, i aconseguí l’exclusiva de l’exportació de cuir en brut 1808 Home emprenedor, renovà el procés industrial amb maquinària nova importada d’anglaterra Afavorit…

Llicenciat en dret, entrà a Unió Democràtica de Catalunya el 1974 i des del 1982 fins al 1990 fou diputat al Congrés per la coalició Convergència i Unió , i ocupà el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari Minoria Catalana Els anys 1986-87 fou membre del Parlament Europeu dins del Grup Popular El 1987 fou elegit president d’UDC, càrrec que revalidà successivament fins al final de la seva trajectòria en la primera línia de l’escena política 2016 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, el 1996 fou escollit president de la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències…