Resultats de la cerca

Baró de Cotes, senyor d’Albalat, de Segart, de Montalt i de Comediana, fill de Guillem de Blanes i de Damiata de Castellar Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler 1379-98 Fou algutzir del rei Joan II i majordom del rei Martí l’Humà, justícia 1404 i governador 1413 de València Portà a terme nombroses ambaixades a l’infant Martí, a Sicília 1392 a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes 1396 pels afers del Cisma, a Castella 1397 prop de Benet XIII 1402 —que ell ajudà a fugir d’Avinyó el 1403—, i al concili de Pisa 1409 Enrolat en les tropes de Benet XIII…

Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida pel nou papa…

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà Puedo contar…

En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan les especialitats d’…

No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprà a C de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Centinyà, que quedà integrat al vescomtat de Castellbò En el Spill … del 1519, el lloc de Centinyà…

L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà…

Es tracta de l’antiga església d’aquest petit llogaret proper a Càldegues, avui desapareguda El primer esment segur del lloc d’Oncés és de l’any 949, en què el sacerdot Oliba, Amalric i Dató, almoiners del difunt Oliba, donaren a Santa Maria de la Seu tots els béns que tingueren Radulf, bisbe de la Seu d’Urgell, i el difunt Oliba, fill seu, al comtat de Cerdanya, a les villes d’Ur, d’Enveig, Oncés, Famelga, Set i Osseja L’església de Sant Julià d’Oncés es documenta des del 1193, que Guillema de Jújols, dona de Ramon Fabre, vengué a l’abadia del Canigó tots els drets que li havien pervingut al…

Aquest castell fou una de les fortaleses de la baronia d’Entença El primer esment és de l’any 1295, en què Guillem d’Entença, senyor del castell, va alliberar els habitants de Falset de l’obligació de fer guaita als castells de Falset i Altafalla Va ser un dels castells que el mateix Guillem d’Entença va cedir ai rei Jaume II el 3 de desembre de 1313 i que després, en crear el comtat de Prades el 1324, aquest rei va cedir al nou comte —el seu fill Ramon Berenguer— com a part integrant de la baronia d’Entença, que també s’afegia al patrimoni de la naixent casa de Prades El castell d’Altafalla…

El lloc de Vilardida és conegut des de la segona meitat del segle X, quan és esmentat entre les afrontacions del castell de Castellví de la Marca en un document dels anys 960-990 El 1151 Ponç Pere donà en feu Vilardida a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases És possible que en aquest moment o poc després es bastís una església a l’indret No tenim, però, notícies directes de la capella fins el 1414, que apareix com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona Tanmateix, per l’antiguitat de l’ocupació del lloc, no podem descartar que els seus orígens es trobin en…

Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…