Resultats de la cerca

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…

Durant l’Edat Mitjana, la presència de dues confessions cristianes -catòlica i evangèlica- influí sobre les activitats musicals de la ciutat, que, de fet, es limitaren a les estrictament litúrgiques Amb la Reforma, l’orgue adquirí una certa importància i, el 1651, es creà una Schulkurrende per a difondre el cant luterà En aquest període destaquen, per les seves activitats, el kantor Andrea Crappius i la família Schildt, organistes Fou amb el duc Joan Frederic -convertit al catolicisme- que la cort de Hannover començà a tenir una activitat musical més diversificada Foren contractats diversos…

Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…

Desenvolupament enciclopèdic El protagonista surt una nit amb una actriu de teatre i, a l’hora de la veritat, pateix una forma d’impotència En el moment d’acomiadar-se, té una erecció imprevista que ja no l’abandonarà durant tota la resta de la narració Després d’unes anàlisis mèdiques, descobreix que la satiriasi de què s’enorgullia era, en realitat, el símptoma d’una malaltia molt més greu i que no li queden més que set setmanes de vida L’esguard del narrador se centra en les peripècies grotesques i còmiques d’un personatge que, malgrat que vol donar algun sentit als últims…

Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil d’un poble…

Desenvolupament enciclopèdic Crònica irònica i mordaç de la classe mitjana catalana sota el franquisme El retorn de Natàlia Miralpeix a Barcelona el 1974, després de dotze anys d’exili polític voluntari, li permet analitzar la petja de la dictadura i els comportaments socials i sexuals A través d’un ampli fris familiar, es presenta la repressió sexual de la dona i la moral hipòcrita Tot i així, la protagonista busca la conciliació amb el seu pare i la possibilitat de començar una nova vida alludida amb l’arribada de la primavera, de les cireres, com apunta el títol Dividida en sis parts, el…

Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució Quan és a casa frisa per sortir a la carretera, quan té el…

El 1977 es graduà a l’Academia Militar das Agulhas Negras Dins l’exèrcit, arribà al grau de capità El 1986 encapçalà una protesta contra els baixos sous dels oficials Tot i ser castigat, aquesta acció li valgué una notable popularitat Dos anys després passà a la reserva, i fou elegit regidor de Rio de Janeiro pel Partit Democratacristià Diputat federal el 1990, hi fou reelegit en les sis convocatòries següents 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011 Canvià diverses vegades l’afiliació política el 1993 passà al Partit Progressista i, posteriorment, al successor d’aquest, el Partit…