Resultats de la cerca
Es mostren 6296 resultats
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
Pere Serra i Postius
Història
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…
, ,
Fèlix Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…
, ,
Castell i vilatge de la Coscollosa (Torrefeta)
Art romànic
Situació Panoràmica del puig dit de Sant Cristòfol, on hi ha les restes d’aquest antic poblat ECSA-J Bolòs Aquest vilatge és situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, al cim d’un turó destacat conegut amb el nom de Sant Cristòfol, per l’existència en aquest indret d’una antiga església dedicada a aquest sant titular, de la qual avui resten escassos vestigis Mapa 34-14 361 Situació 31TCG539273 Per a arribar-hi des de Guissona, cal agafar la carretera L-310 en direcció a Concabella i prendre la desviació a mà dreta que porta a Sant Martí de la Morana Des d’aquest poble s’ha de seguir una…
Santa Maria de Freixenet (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Peculiar fisonomia d’aquest edifici que integra la capçalera de l’església romànica en el temple bastit el 1892 ECSA-M Catalán L’església parroquial de Santa Maria es troba situada en un indret aïllat a la part alta del nucli de població de Freixenet, situat a uns 2 km de l’estació de ferrocarril de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-14 390 Situació 31TCG666136 S’hi pot accedir per la carretera LV-1003, des de Sant Guim, en direcció a les Oluges XSB Història L’antiga parròquia de Freixenet es fundà a mitjan segle XI, moment en què es reorganitzà i colonitzà tot el sector que…
Necròpoli del Muladar (Sudanell)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup…
Ejaculació precoç
Definició És anomenada ejaculació precoç la disfunció sexual caracteritzada pel desencadenament prematur de l’ejaculació, la qual, quan s’intenta el coit, es produeix abans d’arribar a introduir el penis en la vagina o immediatament després Actualment, hom tendeix a prendre’n com a paràmetre no ja la durada de l’acte fins que es produeix l’ejaculació, sinó la satisfacció assolida tant per l’home com per la seva parella, si es considera que aquesta no rep una estimulació suficient Fisiologia i causes de l’ejaculació L’ejaculació es produeix en la tercera fase de la resposta sexual, la de l’…
Els sucres i els aliments dolços
Els sucres i altres aliments dolços es caracteritzen per llur potencial energètic i per llur escàs contingut d’altres tipus de nutrients, per la qual cosa es consideren com a aliments complementaris El sucre , que s’obté de la canya de sucre o de la bleda-rave, està format gairebé en un 100% per glúcids simples, sobretot sacarosa El sucre morè , menys refinat, té unes mínimes proporcions de fibra vegetal i de sals minerals La mel és una secreció viscosa i molt dolça, elaborada per les abelles, que s’utilitza en general com a edulcorant, per exemple substituint el sucre La qualitat nutritiva…
Metabolisme dels glúcids
El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…