Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
anàfora
Lingüística i sociolingüística
Terme manllevat pels gramàtics grecs a la retòrica i ressuscitat pels lingüistes moderns, que designa el fet que un membre d’una frase és objecte d’una referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs.
La frase quan en Pere va saber el fet, no s’hi va resignar exemplifica els dos tipus de referència anafòrica més importants en català l’anàfora pronominal hi remet a el fet i l’anàfora zero el subjecte en Pere és implícit en el segon verb Tal com mostra aquest mateix exemple, no cal que la referència anafòrica conservi la funció gramatical del membre hi té el valor d’un complement preposicional, mentre que el fet apareix en funció d’objecte directe/>
activitat crítica
Economia
En un procés complex, activitat de l’empresa que necessita un temps de realització que coincideix amb el que la mateixa empresa li ha assignat. Per tant, qualsevol retard de l’activitat repercuteix en la durada total del procés.
síndic de greuges | síndica de greuges
Dret administratiu
Sociologia
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució pública per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó, raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països escandinaus o de parla…
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
color
Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…
1494-1518: Anys de transició
Cavaller amb falcó, Taula de Sant Julià d'Aspa, segle XV RM El període 1494-1518 comprèn els anys del regnat de Ferran II que abasten des de l’inici de la implantació de la insaculació com a sistema d’elecció de diputats i oïdors fins al trienni successiu a la darrera extracció feta encara en vida del Rei Catòlic Sobretot en contrast amb el període anterior, que inclou la Guerra Civil i l’impuls de les reformes de la institució, es pot dir que, durant aquests anys, la Diputació del General sembla decaiguda, gairebé inercial Això no implica que es tracti d’una Diputació en decadència, sinó d’…
vícitra vina
Música
Instrument cordòfon d’origen indi constituït per un mànec llarg, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carbassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre en una mà mentre amb l’altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal
martell mecànic
Tecnologia
Martinet en el qual a l’energia de caiguda de la massa mòbil s’afegeix la que li transmet una molla o una ballesta, la qual ha estat prèviament deformada per la mateixa massa mòbil en la cursa d’elevació.
Permet d’obtenir de 350 a 450 cops per minut Els malls de les antigues fargues eren martells d’aquest tipus, i la funció de la ballesta d’acumulació d’energia era feta pel tronc vegetal
en paral·lel
Electrònica i informàtica
Dit de la disposició d’una sèrie d’elements, generadors, etc, similars tal, que els borns de la mateixa polaritat o homòlegs són connectats entre ells, i per tant el corrent total exterior es reparteix entre les diverses branques formades.
forestatge
Història
Dret català
Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d’un bosc comunal o baronial; segons els casos, el pagament era fet en diner, o bé en espècie, com a part de la mateixa llenya, en ous o cereals.