Resultats de la cerca

Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més sovint adsorbits…

Inclou processos de fusió i de sublimació L’ablació depèn de la radiació solar modificada per l' albedo el glaç ennegrit per les morenes, d' albedo més feble, fon més la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió la temperatura i el moviment de l’aire el föhn és un agent d’ablació poderós la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del…

A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…

En meteorologia, la calor latent es refereix sempre als canvis de fase de l’aigua, única substància que pot realitzar aquestes transformacions en el rang de temperatures atmosfèriques El seu paper és cabdal en el balanç d’energia del sistema Terra-atmosfera el flux de calor latent per evaporació a la superfície terrestre és més de tres vegades superior a la suma dels fluxos de calor per conducció i convecció A escala global, la calor latent absorbida en l’evaporació a les zones equatorial i tropical i transportada a latituds més altes per la circulació atmosfèrica com passa a les cèllules d'…

El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El bisbe…

Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la planta Les…

Doctorat en física per la Universitat de Rochester 1955, als Estats Units d’Amèrica Fou professor adjunt de l’Institut d’Estudis Nuclears de la Universitat de Tòquio 1958-63, universitat de la qual fou professor associat 1963, professor 1970-87 i, des del 1987, professor emèrit del Centre Internacional de Física de les Partícules Elementals d’aquesta universitat Fou també director del Laboratori de Física d’Altes Energies i Radiació Còsmica de la Universitat de Chicago, i professor a la Universitat de Tokai 1987-97 Koshiba i el seu grup construïren un detector gegant, el Kamiokande, per a…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…

El territori és accidentat, al S, per la serra de l’Ametllera 1115 m alt, que forma part de la del Castell de Llaguarres Al vessant meridional d’aquesta serra, comprèn un sector de capçalera de les valls dels rius Guard i de Queixigar, i, més al S, el terme separat i poble de les Segarres Altes Gran part del terme és boscada rouredes i alzinars, i fou afectat per la reforestació de l’estat del 1953 Les terres de conreu ocupen el 30% del terme blat, ordi, civada, farratge, vinya i ametllers Ramaderia ovina i porcina La vila 160 h 1996 648 m alt és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera…