Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…

Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda deCastelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial dela ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans deCastelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la…

Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es feu amic d’O’Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president dela Diputació deCastellódelaPlana Popularment era conegut pel malnom de…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a CastellódelaPlana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat dela Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions dela vila de…

Llicenciat en dret 1857, fou arxiver-bibliotecari a l’institut deCastellódelaPlana 1862-64 i a la biblioteca universitària de València, que dirigí 1883-84 i on inicià les obres de catalogació, abans reduïdes a un inventari Amb el pseudònim Lo sacristà de Tirig publicà nombrosos articles de premsa en català Fou autor d’un treball perdut sobre història dela impremta 1874, que, en esborrany, fou utilitzat després per JESerrano i Morales…

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana dela violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano dela seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori deCastelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i…

Prop dela Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional dela governació deCastellódelaPlana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques deCastelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President dela…

Ja el 1330, per intrigues dela seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1940-41 procedent del Castelló Jugava de mig i amb el Barça s’alineà en 14 partits Posteriorment jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1944-47 Amb l’equip arlequinat disputà 57 partits de Lliga i marcà 3 gols