Resultats de la cerca

Doctor en lletres 1946 per la Universitat de Buenos Aires, ensenyà literatura en diverses universitats del seu país i d’EUA, on residí molts anys Autor d’una notable Història de la literatura hispanoamericana 1954, reeditada nombroses vegades, i d’estudis literaris com Ensayos 1946, Ibsen y su tiempo 1946, La crítica literaria contemporánea 1957, Teoría y técnica del cuento 1979, La crítica literaria y sus métodos 1979, La crítica literaria 1984 i Nuevos estudios sobre letras hispanas 1986, entre d’altres Des dels 17 anys conreà, amb èxit, el conte Obres com Vigilia 1934, Fuga 1953, Evocación…

Doctor en ciències exactes per la Universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” 1926-31, dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones, de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vicepresident de l’Acadèmia…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso  Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la…

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III,…

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que pueden servir para…

Vida i obra Sacerdot, originari del Regne de França, s’establí a Barcelona a partir del 1789 fugint de la Revolució El 1813 entrà al servei de la duquessa de Borbó, que vivia exiliada a Barcelona Compongué poemes d’exaltació borbònica, com ara Al feliz arribo y detención de sus Majestades y Altezas en la ciudad de Barcelona Barcelona 1802 i, el més important, España triunfante sus luchas y triunfos en la guerra contra el tirano de Europa Napoleón Barcelona 1815 També és autor d’obres d’intenció piadosa un llibre en prosa castellana, La religión meditada , en tres volums Barcelona…

S’inicià en l’equip de les Termes i posteriorment en el CN Sabadell Desprès fitxà pel FC Barcelona, en què jugà en les categories inferiors i en els equips vinculats del CB Santfeliuenc 1993-95 i CB Cornellà 1995-97 A partir de la temporada 1997-98 començà una peregrinació per diferents equips de l’ACB i en alguna ocasió de la LEB Granada 1997-98, part de la temporada 2001-02, 2006-07, FC Barcelona 1998-99, on es proclamà campió de l’ACB i de la Copa Korac, Fuenlabrada 1999-01, Alacant 2002-06, CB Ciudad de Huelva 2007-08, Estudiantes 2008-09, CB Valladolid inici 2009-10, CAB…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…

La seva figura mereix admiració per la seva inesgotable capacitat de treball, malgrat que a divuit anys perdé del tot la vista Inicià els estudis al Collegi Politècnic de Sant Josep, sota la tutela de mestres com Hermenegildo Giner de los Ríos Allí feu amistat amb l’escriptor Gabriel Miró, company de l’institut L’any 1896 inicià els estudis de dret com a alumne lliure a la Universitat de València, i es llicencià el 1907 obtingué el títol de doctor a Madrid 1910 Durant aquests anys aparegueren els primers treballs amb què inicià la seva tasca científica i literària A Alacant, publicà el seu…