Resultats de la cerca

Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el 1706, i morí…

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…

Conegut com Paco Gibert, fou un dels pioners en la pràctica del waterpolo a Catalunya sorgit del Club Natació Barcelona CNB Guanyà dos Campionats d’Espanya 1920, 1921 i quatre de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 També participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924 Fomentà l’esport infantil amb la creació de la primera escola de natació i waterpolo del CNB 1925 Fou vicepresident del club 1920-27 i un dels promotors de la construcció de la piscina municipal de Montjuïc, la primera de dimensions olímpiques a l’Estat També presidí la Federació Catalana de Natació 1927-29 Entrenà l’…

Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, accepta la petició de la Fiscalia i dicta presó incondicional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per a 7 dels consellers cessats en virtut de l’aplicació de l’article 155 Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó A tots se’ls acusa dels delictes de rebellió, sedició i malversació arran del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República, i s’enfronten a penes de presó que poden arribar fins a trenta anys No es presenten a declarar el president…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada 2012, Tanto…

S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou president de la Federació…

Ultra El Mundo Ilustrado , edità el Diccionari de la llengua catalana 1864-65, de Labèrnia, la Gramàtica catalana , d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes 1875, de Frederic Soler Durant un període 1881-97 s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’ Espasa i Companyia Pau Espasa es retirà del negoci el 1877 Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novelles en fascicles i publicacions periòdiques Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola Josep…