Resultats de la cerca

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…

El domini superior del castell de Milany pertanyia a la casa vescomtal de Besalú, cognomenada també inicialment de Milany L’esmentat Ramon de Milany , casat amb Arsenda, fou pare de Guillem de Milany o de Creixell, mort després del 1150 el qual, casat amb Beatriu de Navata, senyora de Creixell, sembla que originà la família dels Creixell i una altra branca dels Milany, que vengué la castlania de Milany al seu nebot —fill de Dalmau de Milany— Pere de Milany El fill d’aquest, Ramon de Milany , cognomenat també de Palou , es casà amb Eldiarda de Tarroja, regent del vescomtat de Bas…

Fill i successor de Carles VI Delfí 1417, estigué al costat dels armanyaguesos, que el reconegueren rei a la mort del seu pare 1422, malgrat les estipulacions del tractat de Troyes , mentre que el duc de Bedford s’intitulà regent de França en nom d’Enric VI Les victòries angleses motivaren una profunda penetració en territori francès Xampanya, Maine, Anjou La crítica situació de Carles VII fou salvada per Joana d’Arc, que féu aixecar el setge d’Orleans 1428 i consagrar la legitimitat de sobirà francès fent-lo coronar a Reims 1429 Assassinat l’incapaç favorit La Trémoille 1433, s’…

Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest…

Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina espanyola, que era…

Els seus orígens són coneguts a partir del s XIII amb Ednyfed Fychan mort el 1246, que vivia a l’illa d’Anglesey, però la fortuna dinàstica de la família fou establerta per Owen Tudor mort el 1461, un aventurer, fill de Marudedd ap Tudor , que es casà amb Caterina de França , vídua d’Enric V d’Anglaterra Perseguit per Humfred, duc de Gloucester, oncle i regent d’Enric VI, jove fill de Caterina, Owen es refugià a Galles en arribar a la majoritat Enric VI fou rehabilitat Durant la guerra de les Dues Roses 1455-85 lluità a favor de la dinastia de Lancaster la causa d’Enric VI, però…

Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador, amb l’…

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

El 1126 passà als comtes d’Anjou per l’enllaç de la comtessa Eremburga amb Folc V d’Anjou El comte Enric I esdevingué rei Enric II d’Anglaterra i el rei Felip II de França arrabassà el comtat a Joan I sense Terra 1203 Lluís IX el donà 1232 al seu germà Carles I, comte d’Anjou i rei de Nàpols i Sicília, i el fill d’aquest, Carles II, el cedí, amb el comtat d’Anjou, al comte Carles I de Valois Carles III del Maine, mort el 1325 En morir el comte Carles V del Maine 1481, aquest feu hereu el rei Lluís XI de França, que l’incorporà a la corona Des d’aleshores serví d’apanatge a diferents prínceps…