Resultats de la cerca

El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià

Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València És autor de diverses colleccions de documents Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador , en set volums, de nombroses traduccions de l’àrab com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región Novedades y modificaciones 1970

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…

Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior Té aeroport internacional Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973 Consta de dos nuclis diferents l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana Fundada per colons fenicis i sicilians…

L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites algunes obres…

Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia eclesiàstica al…

És llengua oficial a la Samoa Occidental independent El seu sistema fonètic és extremament simple ignora els nexes consonàntics, només admet sons vocàlics al final de paraula La morfologia nominal és caracteritzada per tres nombres singular, plural i dual, i en els pronoms per una forma exclusiva i una altra d’inclusiva El pronom personal té dual i plural de primera persona El sistema verbal és també extremament simple Ha manllevat, des del segle XIII, nombroses paraules de l’àrab

El govern dels berbers Banū Ḥammūd es caracteritzà pel seguit d’atemptats familiars i les reiterades rebellions de la població àrab Dinastia hammudita de Màlaga Idrīs ibn ‘Alī ibn Ḥammūd 1035-1039  Yaḥyà ibn Idrīs  1039-1040  Ḥasan ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd  1040-1042 Naǧa al-Siqlabī  1042 *   Idrīs ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1042-1047 i 1054-1055  Muḥammad ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd  1047-1054 i 1055-1057 Idrīs ibn Yaḥyà ibn Idrīs 1054  * d’origen esclau 

Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III Lluità contra Pèrsia i contra Rússia 1736-39, amb poca fortuna però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad 1739, per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab

Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd