Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Sant Esteve de Conques (Saünc)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’arcuacions cegues i lesenes, que el seu arrebossat fa destacar ECSA - JA Adell Aquesta capella és situada enmig d’uns prats, vora el castell palau dels Conques, aprofitat actualment com a casa de colònies d’estiu Mapa 32-9 180 Situació 31TBH949178 La partida de Conques es troba a gairebé 2 km al sud-oest d’Ancils, sobre la riba esquerra de l’Éssera, davant d’Erist o Grist, i en un impressionant marc natural pirinenc Hi mena un camí que surt d’Ancils en l’esmentada direcció JBP Història La historia d’aquesta partida de Benasc, de nom…
Sant Martí de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista des del sector nord-est d’aquesta església restaurada fa pocs anys, situada als afores de la població ECSA – E Pablo L’església de Sant Martí és situada al costat del cementiri, als afores del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG515836 El lloc de Taús, escrit antigament Thaus, Taust, Tahus o Thausie, és situat a la capçalera del riu Major, als altiplans de Taús, i era cap de l’antic terme de Taús, ara integrat al nou de Noves de Segre JAA Història El lloc de Taús és esmentat en el testament de Ramon Guillem de Taús, fill de Guillem de Taús, del 1094, en què estableix deixes a…
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…
posterior
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere.
Les articulacions posteriors són acústicament greus En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w
Origen i evolució dels grans grups de mamífers
Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…
triangle vocàlic
Fonètica i fonologia
Representació gràfica, ideada per W.Hellwag el 1781, del sistema vocàlic de llengües que ofereixen una sola vocal en el grau de màxima obertura segons unes coordenades que conjuminen el mode i el lloc d’articulació o uns trets acústics equivalents.
Per al català, un triangle d’aquesta mena seria
frullato
Música
Tipus d’articulació dels instruments de vent, principalment de la flauta, consistent a fer un moviment ràpid de la llengua (semblant a la pronunciació de la lletra erra) mentre es bufa, de manera que es produeix un efecte similar al tremolo.
Aquest recurs ha estat utilitzat principalment a partir del segle XX
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
africada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema propi d’algunes llengües, la realització genètica del qual es compon de dos moments, un d’oclusiu i un altre, subsegüent, de fricatiu, essent ambdós homorgànics i formats en un lloc d’articulació, si més no, molt proper.
El català, segons Antoni Maria Badia i Margarit Antoni Maria Badia i Margarit , presenta aquests fonemes africats /z/ do tz e, /s/ co tx e i /z/ plaja
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…