Resultats de la cerca

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…

Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…

És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…

El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…

Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Vida i obra Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523 Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València 1519-22, la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví…

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…