Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Hendrik Isaac
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Tot i que naixé a Flandes, ara per ara no ha aparegut cap documentació que el relacioni amb la seva terra natal Des del juliol del 1485, o potser una mica abans, es trobava a Florència com a membre dels cantors de San Giovanni, agrupació vocal patrocinada per la família Mèdici que s’encarregava de la interpretació de la polifonia a la catedral, el baptisteri i l’església de l’Annunziata Lorenzo de Mèdici, el Magnífic, concertà el seu matrimoni amb una dona florentina, i Isaac fou probablement el mestre de música dels fills del seu protector El motet fúnebre Quis dabit capiti meo aquam ,…
Joan Margarit i de Pau
Filosofia
Cristianisme
Història
Humanista, historiador, orador i eclesiàstic.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…
, ,
croada albigesa
Història
Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
privilegi paulí
Dret canònic
Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni contret entre no batejats si un d’ells rep el baptisme i l’altre se’n separa sense una causa justa o es nega a cohabitar ‘‘sense ofendre el Creador’’, és a dir, quan es produeixen accions o situacions contràries a l’honestedat conjugal, manca de llibertat per a practicar la religió o s’impedeix l’educació cristiana dels fills.
La part infidel haurà de confirmar la seva actitud en un interrogatori obligatori El matrimoni resta dissolt al moment que el batejat contreu noves noces
Pere de Palou, canonge i precentor de la Seu de Barcelona (1434-1437)
Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…
Els grans llibres d’usatges i constitucions del primer terç del segle XIV
Art gòtic
El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
esclau | esclava
Història
Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina