Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…
ENVISAT
Astronàutica
Satèl·lit d’observació de la Terra construït per l’Agència Espacial Europea.
Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la…
aiguatinta
Disseny i arts gràfiques
Variant de la tècnica de gravar a l’aiguafort.
Consisteix a fer el buit al metall a base de taques o masses aconseguides per l’acció de l’àcid Hom desengreixa la planxa i la cobreix d’una capa de pols de resina colofònia que s’hi adhereix mitjançant l’escalfor Així es formen uns grans inatacables per l’àcid i resten, només, els intersticis atacables per l’acció de l’àcid Cal preservar amb vernís les parts on hom vulgui blancs i la part posterior de la planxa per tal d’evitar l’acció de l’àcid, així com aquelles parts que ja són suficientment atacades d’aquesta manera és obtinguda una gamma variada de tons grisos i negres
Henri Cartier-Bresson
Fotografia de Henri Cartier-Bresson , del recl Vive la France! (1969)
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf francès.
Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…
Els ànguids
Aquests saures presenten l’orifici de l’òrgan de Jacobson i la coana conjunts, un forat lacrimal simple, l’arc temporal visible, el jugal no dilatat, atròfia freqüent de potes, i osteoderms senzills i ornamentats No presenten cap plec als flancs i els ulls, com els d’altres animals excavadors, són, encara que petits, funcionals El gènere Anguis presenta les escates ventrals idèntiques a les dorsals, el cos llarg, relativament rígid i les potes reduïdes o absents Els ulls tenen parpelles mòbils i la cua és molt fràgil i presenta freqüentment autotomia Les escates són llises i brillants, amb…
Estructura i inserció de les dents. Les genives
Anatomia humana
Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen un entramat menys compacte que en l’…
Font de ses Aiguades
Cova
Jaciment arqueològic
Cova i jaciment arqueològic a la badia d’Alcúdia (Mallorca), prop de l’illot d’Alcanada.
És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…
nitrur de bor
Química
Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.
L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’…
hipervalència
Química
Violació de la regla de l’octet que es produeix quan un àtom té més de vuit electrons de valència.
Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’electronegativitats…
heterojunció
Electrònica i informàtica
Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.
Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina