Resultats de la cerca

Era fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas L’any 1195, en morir el seu oncle Ponç II, regent o lloctinent de Bas, per tal com el seu titular Hug II Ponç era a Sardenya, on havia heretat el jutjat d’Arborea, fou nomenat regent del vescomtat de Bas Fou conseller de Pere I el Catòlic i, per encàrrec del rei el 1208, ocupà juntament amb el senescal Guillem Ramon de Montcada els castells de Montsoriu, Àger i altres possessions del vescomte Guerau IV de Cabrera quan aquest intentava d’ocupar el comtat d’Urgell El rei li encarregà també de pledejar la dissolució del seu matrimoni amb…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario…

Es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la Diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, sota el guiatge de Manuel Milà i Fontanals i Ramón Menéndez Pidal, dels quals rebé mestratge, diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig Fou collaborador del setmanari satíric “Don Cristóbal” i de les revistes “El Obrero Católico”, “Diario de la Plana”, “…

Mestre Nacional, s’inicià al FC Martinenc i al Foment Martinenc, i també estigué vinculat al Casal Catòlic de Sant Andreu Fou seleccionat per a l’Olimpíada d’escacs del 1928 i el 1930 El 1933 guanyà el Campionat de Catalunya i jugà al Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil participà en diversos torneigs internacionals, com el de Santander, on s’imposà, o el de Berga, on fou subcampió 1951 El 1958 fou subcampió de Catalunya i d’Espanya Posteriorment s’implicà en tasques organitzatives i de promoció i el 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya Com a…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba…

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme…

Filla pòstuma de Jaume V i de Maria de Guisa Educada a França com a promesa del delfí Francesc Francesc II, s’hi casà el 1558 Després de la mort del seu marit, tornà a Escòcia 1561, quan hi triomfava la revolta nobiliària i presbiteriana Sostingué els catòlics i proclamà els seus drets a la corona anglesa El 1565 es casà amb el seu cosí Enric Stuart , lord Darnley, cap del partit catòlic, el qual l’any següent participà en la conjura contra la reina i el seu secretari Rizzio El matrimoni tingué un fill, el futur Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra Darnley fou…

Continuador, en certa manera, del setmanari Justícia Social-Octubre , es confeccionava als tallers, requisats, del diari catòlic El Matí Inicialment portava el subtítol de Diari dels treballadors de la ciutat i del camp , però ha estat sempre l’òrgan central del PSUC Suspesa la seva publicació el 25 de gener de 1939, amb l’entrada imminent de les tropes franquistes a Barcelona, reaparegué clandestinament cap a 1942-43, imprès primer a l’exterior i després a l’interior, amb periodicitat i característiques tècniques molt diverses Durant l’etapa 1946-47 en fou director Joaquim Puig…

Dirigida de primer per Mateu Obrador i Bennsassar 1879-81 —que signà amb els pseudònims Miranius i Goriet — i després per Pere d’A Penya Pep d’Aubenya , hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment entre altres, Bartomeu Ferrà Aliatar, Mossèn Lluc i Un trobador d’aigos , Tomàs Forteza Madò Clara de Son Clar , Bartomeu Singala Un ferit d’ala , Antoni M Alcover Jordi des Racó i Gabriel Maura, que amb el pseudònim de Pau de la Pau hi publicà els famosos Aigoforts Malgrat el seu caràcter catòlic, no defensà cap tendència política concreta, i combinà els…