Resultats de la cerca
Es mostren 2877 resultats
llengües analítiques
Lingüística i sociolingüística
Terme de classificació tipològica que fa referència a les llengües del domini indoeuropeu que han anat perdent la flexió dels mots i han anat confiant cada vegada més a mots auxiliars (preposicions, auxiliars de perífrasis verbals, etc) l’expressió de les relacions sintàctiques.
Els exemples més notoris d’aquesta progressió històrica són el de l’evolució del llatí fins a les llengües romàniques d’avui, i el del pas des del germànic primitiu a l’anglès o a l’escandinau occidental Hom diu que les llengües antigues eren més sintètiques, i que les modernes són més analítiques Però cal guardar-se de creure que una progressió en aquest sentit sigui una llei universal de tot llenguatge En certs usos, el terme llengües analítiques és sinònim de llengües aïllants
Università degli Studi
Antiga Universitat de Bolonya, fundada vers el 1088.
L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants
àcid p-aminobenzoic
Química
γ-Aminoàcid aromàtic, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol, que forma cristalls fàcilment oxidables que es fonen a 187°C.
És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus èsters i en preparats antisolars
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions…
flebitis
Patologia humana
Procés inflamatori en un segment del sistema venós.
L’etiologia és múltiple i, moltes vegades, ignorada tanmateix, com a causes de la flebitis cal esmentar determinats processos infecciosos, intervencions quirúrgiques, alteracions venoses varices i certes malalties i certs estats patològics com la febre tifoide i el càncer La flebitis pot ésser provocada per un trombe inflamatori flebotrombosi o bé originar un coàgul fortament unit a la paret inflamada tromboflebitis Es caracteritza per una hipersensibilitat del lloc afectat, sovint amb vermellor i edema També pot produir febre i dolor El tractament és sobretot amb antibiòtics i…
farmacocinètica
Farmàcia
Branca de la farmacologia.
Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc
Vicent Peset i Cervera
Medicina
Metge.
Fill de Joan Baptista Peset i Vidal i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al…
Conrad Marca-Relli
Art
Nom amb el qual és conegut l’artista plàstic nord-americà Corrado Marcarelli.
Féu la primera exposició el 1948 a Nova York, on fou un dels fundadors juntament amb F Kline, J Pollock i W de Kooning de l’Eighth Street Club 1949, nucli de l’expressionisme abstracte El més representatiu de la seva obra són els collages , que començà a realitzar al principi dels anys cinquanta Utilitzà tota mena de materials papers, teixits, plàstics, fusta, metalls per a obtenir efectes de contrast, emfatitzar certs valors o suggerir formes humanes Alternà la residència entre Europa i Amèrica, i els anys setanta visqué un temps a Eivissa
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina