Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
malaltia de Raynaud
Patologia humana
Afecció caracteritzada per l’aparició de crisis vasomotores de les mans i dels peus, desencadenades habitualment pel fred.
Tenen un curs de dues fases successives una de sincopal amb isquèmia local, i una altra d’asfíctica amb cianosi i la possibilitat de complicar-se amb necrosi Cal distingir entre la malaltia de Raynaud, d’aparença primitiva la síndrome de Raynaud , que pot aparèixer en el decurs de diverses malalties, i el fenomen de Raynaud , que acompanya d’altres trastorns i que es caracteritza per un espasme de les artèries digitals amb empallidiment i entumiment dels dits
aigües continentals
Geologia
En oposició a les aigües marines, aigües que, procedents de les precipitacions atmosfèriques, corren, queden acumulades a la superfície dels continents o es filtren i passen a ésser subterrànies.
Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…
artritis
Patologia humana
Inflamació articular.
Es manifesta per dolor, inflor, enrogiment, augment de la temperatura de la pell, vessament intraarticular i trastorn de les funcions d’una articulació En algunes artritis, sobretot les de llarga durada, poden produir-se lesions en les estructures articulars amb les consegüents deformacions, actituds vicioses i limitació de la mobilitat, la qual, en casos extrems, pot arribar a ésser totalment anullada anquilosi L’artritis pot afectar una sola articulació monoartritis o diverses poliartritis L’artritis és motivada fonamentalment per malalties reumàtiques, per infeccions articulars o per…
criptomoneda
Economia
Mitjà virtual d’intercanvi de béns i serveis, les transaccions amb el qual es duen a terme exclusivament per internet.
Funciona com una unitat monetària , bé que, en no ser reconeguda per les autoritats econòmiques de cap país ni per les internacionals, no és de curs legal Els intercanvis amb criptomonedes, per tant, només són vàlids entre els usuaris que les accepten mútuament com a mitjà de pagament Les criptomonedes, a diferència de les monedes de curs legal, funcionen de manera totalment descentralitzada, és a dir, no depenen de cap autoritat que registri i certifiqui les operacions per a evitar els fraus o la duplicació d’operacions La descentralització és possible gràcies a la tecnologia de cadena de…
Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1995 a partir de l’antic Seminari d’Història de les Ciències, creat per la Junta de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983.
La seva tasca és la promoció de la docència i la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina Tant el Seminari com el Centre foren dirigits fins l’any 2000 pel catedràtic de física teòrica, Manuel García Doncel L’ha succeït com a director del Centre Xavier Roqué, professor d’història de la ciència El CEHIC disposa actualment de dotze membres ordinaris professors de la UAB, quatre membres extraordinaris professors d’altres universitats o institucions i onze membres adscrits becaris i antics alumnes de doctorat El Centre posseeix un notable fons bibliogràfic i documental…
la Torre
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al S del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer.
S'allarga sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al S del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar
Menderes
Riu
Riu de Turquia (402 km).
Neix a l’altiplà d’Anatòlia, segueix una direcció NE-SW i desemboca a la mar Egea, al sud de l’illa de Samos En el curs inferior forma nombroses sinuositats, que del nom antic del riu prenen el nom de meandres És molt utilitzat per al regadiu, i els nombrosos alluvions que aporta han fet recular la línia de la costa És anomenat Gran Menderes Büyük Menderes parallel a ell corre el Petit Menderes Küçük Menderes , de 100 km
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
serra del Cavall
Serra
Serra (711 m alt.) de la Marina Alta que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d’Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia.
El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina