Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
teatre romà de Cartagena

Teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del…
Beja
Ciutat
Capital del districte de Beja, Portugal, a l’antiga regió del Baix Alentejo.
És centre agrícola i mercat comarcal Situada damunt un turó circular que es destaca sobre la fèrtil plana que l’envolta, hi ha tallers de reparació de material ferroviari La ciutat remunta a la colònia romana a la qual Juli Cèsar donà el nom de Pax Iulia pel fet d’ésser la ciutat en què fou tractada la pau amb els lusitans August la denominà Pax Augusta Fou, amb Évora, la ciutat romana més important de Portugal al sud del Tejo A partir del segle V dC l’ocuparen els sueus i els visigots, i després els àrabs 715 i Alfons I d’Astúries 750 L’any 1162 Fernán González la incorporà a…
Tesèon
Història
Nom amb què tradicionalment és conegut un temple d’Atenes, situat en una esplanada que domina l’àgora, pel fet que la majoria d’estàtues amb què era decorat representaven les gestes de Teseu
.
En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon , o temple dedicat a Hefest Bastit cap a l’any 444 aC és anterior al Partenó, és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13 Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment fins al s XII un monestir Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs
Pisons
Història
Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.
Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i…
Marià de Sabater i de Vilanova
Història
Literatura catalana
Escriptor i polític.
Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve resumen de la…
,
Sulpici Sever
Literatura
Escriptor llatí.
De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i…
Timeu
Historiografia
Historiador grec de Sicília.
Visqué a Acragant i després, per espai d’uns cinquanta anys, a Atenes Hom creu que, ja vell, tornà al seu país nadiu La seva obra —de la qual resten prop de 150 fragments— era una història dels sicilians i dels italiotes, seguida d’una dura monografia sobre Agàtocles i un apèndix sobre el monarca Pirros Fou utilitzada àmpliament per Diodor Sícul i significà, al seu temps, una continuïtat de la historiografia politicoretòrica iniciada per Isòcrates Alhora oferí una novetat quant al desig de recopilar molts documents i l’interès per la descripció etnogràfica Timeu gaudí d’una gran popularitat…
Arqueologia 2013
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina