Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
castell de Faja
Castell
Antic castell del municipi de Gisclareny (Berguedà), a la dreta del Bastareny; en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig.
el Miracle
Santuari
Església i santuari (Santa Maria del Miracle) de la ciutat de Tarragona, al bell mig de l’arena de l’amfiteatre romà.
Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…
Almussafes

Vista de la torre Racef i de l'església de Sant Bartomeu d'Almussafes
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, situat prop de l’Albufera.
El terme és parcialment ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia reial del Xúquer que passa pel terme veí de Benifaió, de fonts especialment de la font del Vicari, utilitzada ja al segle XVIII i del subsol produeix arròs, taronges i hortalisses La installació de la fàbrica d’automòbils Ford 1974 dins el terme modificà profundament l’estructura econòmica i demogràfica del municipi, amb la pèrdua de gran part de les millors terres de conreu, l’augment considerable de la població, la conversió en treballadors industrials de gran part d’una població tradicionalment…
gulag
Política
Sistema de camps de concentració i de repressió de la Unió Soviètica.
El nom prové de l'acrònim en rus Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans…
agronomia
Agronomia
Ciència consistent en l’estudi interdisciplinari dels factors que influeixen en el creixement de les plantes conreades, per tal d’aplicar-ne els resultats a l’agricultura.
És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició vegetal o animal, la…
Kataluna Esperantista Federacio
Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears, creada a Barcelona el 1910.
Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans El seu òrgan oficial fou la revista Kataluna Esperantisto 1910-36 Celebrà divuit congressos el primer a Sabadell, el 1910 el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya el darrer se celebrà el 1936 a Manresa, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals Internaciaj Floraj Ludoj, dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament…
Santa Maria de Calders (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Església romànica d’una gran simplicitat amb la coberta i el campanar méas tardans F Tur Per la carretera de Girona a Olot hom pot arribar a Santa Maria de Calders o Mare de Déu de Calders a 13 km, surt de Girona la carretera que porta a Sant Gregori i a 1,5 km aproximadament hi ha la pista, en direcció de tramuntana, que mena a Calders, a uns 400 m Mapa L38-13333 Situació 31TDG729478 JAA-MLlC Història D’aquesta capella, situada al terme de Constantins, parròquia de la qual depenia, no n’ha restat cap notícia documental de l’època romànica Les notícies són tardanes, dels segles XVI i…
Sant Martí de Meüll de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Vista interior del sector de capçalera, amb l’absis d’aquest temple en avançat estat de ruïna ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Martí és a l’extrem sud del poble semiabandonat de Meüll de Mur, prop del penyal on es dreça el castell Mapa 33-12289 Situació 31TCG195657 A Meüll de Mur s’hi arriba per una pista de 6 km, en mal estat, que surt del km 15 de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana JAA Història El lloc de Meüll, semiabandonat, era de jurisdicció de la baronia de Mur, mentre que la seva església, ara abandonada i en ruïnes, depenia del…
Sant Julià d’Argentona
Art romànic
Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà…
Sant Joan de Fullà o del Veïnat d'Amunt
Art romànic
Situació Sant Joan de Fullà, un edifici molt senzill, d’avançada època romànica, sense cap característica destacable ECSA - A Roura L’església de Sant Joan és situada al Veïnat d’Amunt, un dels tres nuclis, el més meridional, que formen el municipi Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 25” N - Long 2° 22’ 1” E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-6, que neix de la N-116 poc després de Vilafranca del Conflent en direcció a Puigcerdà Història Capella del Veïnat d’Amunt, dependent de la parròquia de Santa Eulàlia de Fullà L’actual Veïnat d’Amunt correspon a la villa de Cercet, que és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina