Resultats de la cerca

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…

El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de…

La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…

Situació Conjunt de la necròpoli, formada per tres tombes paralleles i una singular tomba doble ECSA-J Bolòs Necròpoli formada per un conjunt de tres tombes i per una tomba doble, situades a la vall de l’Oliver, a menys de 2 km al sud-oest dels Torms Tres són situades en un lloc elevat, sobre un espadat que forma una balma, i l’altra, doble, és damunt d’una roca, una mica més a prop del torrent, a mig vessant Mapa 32-16 416 Situació 31TCF088838 Des dels Torms, cal agafar la carretera que porta cap a Bellaguarda Al coll del Portell, s’ha de girar a la dreta i prendre la pista que baixa Un…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca Limita amb Cabassers N, la Vilella Baixa, el Lloar E, el Molar S i la Torre de l’Espanyol W, aquest últim terme pertanyent a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la dreta del riu de Montsant que en forma el límit septentrional, al territori muntanyós que separa les conques del riu de Montsant de les dels rius de Siurana i l’Ebre, amb els cingles del tossal del Guixar 636 m, a l’extrem de llevant damunt el Lloar i la Vilella Baixa, i el punt culminant del tossal de Sant Pau 617 m al sector N, al límit amb Cabassers Al riu…

En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…

La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…

Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…