Resultats de la cerca
Es mostren 950 resultats
General Ginestà i Punset
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor, periodista i impressor.
A principis del segle XX s'establí a Mayarí, Cuba, on fou un actiu promotor cultural i edità les publicacions El Eco de Mayarí i Emancipación A partir del 1915 s'installà a Santiago de Cuba on publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” i collaborà a la revista Correu de Catalunya 1914-15 El 1927 fou nomenat director de la Biblioteca Elvira Cape, de Santiago de Cuba És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1896, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres…
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i…
Jessica Lange
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-…
Miklós Hubay
Teatre
Dramaturg i assagista hongarès.
El 1940 fou secretari de redacció de la Nouvelle Revue de Hongrie , a partir del 1948 exercí com a professor universitari a l’Institut del Teatre i fins al 1957 treballà de dramaturg al Teatre Nacional de Budapest Del 1974 al 1988, impartí classes de literatura hongaresa a la Universitat de Florència La seva obra teatral es caracteritza sobretot per una forta intensitat emocional en els diàlegs Sempre busca el lligam entre la identitat individual i la collectiva, entre la realitat hongaresa i l’europea Una de les seves obres de més transcendència és Sense herois 1942, la història d’un polític…
Reginald Poc
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de la vida y…
,
Martí Mayol i Moragues
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca, així com la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Orgull de casta 1950, Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, les peces breus Mal llamp…
,
Pere Talrich

Pere Talrich
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Emigrat a París el 1831, treballà en el diari Le Siècle i fundà el cercle nord-català Lo Pardal Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat 1881, i també musicats La seva poesia, molt influïda per Amable Voïart Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la terra, i culminà…
,
Tom Hooper
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director cinematogràfic anglès Thomas George Hooper.
Començà a rodar pellícules d’adolescent amb equips amateurs i, amb només divuit anys, escriví, dirigí i produí el migmetratge Painted Faces , que fou emès per televisió i presentant al Festival del Cinema de Londres el 1992 Graduat en literatura anglesa a Oxford, durant els seus anys d’estudiant dirigí algunes obres teatrals Posteriorment es dedicà al cinema publicitari Els anys noranta dirigí telefilms per a la televisió, entre els quals alguns capítols de la sèrie East Enders ‘Gent del barri’ en la versió catalana entre el 1998 i el 2000, pels quals fou premiat per l’Acadèmia Britànica de…
Ron Howard
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Aparegué per primer cop a la pantalla amb només 18 mesos Frontier Woman , i posteriorment interpretà desenes de papers juvenils durant els anys setanta Dirigí el seu primer film, Grand Theft Auto , quan tenia 23 anys, però a partir de Splash 1984 s’especialitzà com a realitzador de comèdies de tall fantàstic Cocoon , 1985 o d’aventures no menys mitològiques Willow , 1988 Després de rodar el drama Backdraft 1991, dirigí Tom Cruise i Nicole Kidman a Far Away 1992 Apollo 13 1994, crònica d’una accidentada odissea espacial, delata majors ambicions temàtiques, que foren confirmades…
Amfitrió
Personatge i tema literari originats, d’una llegenda tebana, a l’antiga Grècia —bé que la primera versió que ens n’ha pervingut pertany ja al llatí Plaute— i que han arribat fins als nostres dies en reelaboracions diverses.
Amfitrió marxa a la guerra per venjar la mort dels germans d’Alcmena, la seva muller Durant l’absència, Júpiter adopta l’aspecte d’aquell amb l’ajut de Mercuri i gaudeix així dels favors de la dona L’equívoc i la perplexitat creats amb el retorn d’Amfitrió es resolen quan Júpiter s’identifica amb la seva inapellable majestat El Renaixement redescobrí la peça de Plaute, i Camões 1540 i Joan de Timoneda 1559 la reelaboraren en sengles comèdies Molière en donà una versió d’estil lleuger i brillant 1668, i permeté que l’espectador pogués identificar Júpiter amb Lluís XIV Deixant de banda la peça…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina