Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Grup 47
Nom amb què es qualificava a si mateix el conjunt d’escriptors en llengua alemanya que, sense subjectar-se a cap programa literari o polític, es mantenia unit per certes afinitats ideològiques i l’experiència del nazisme i la guerra.
Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la…
gos | gossa

Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
escola cínica
Filosofia
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.
El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos Atenes, on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos en grec kynós , els caracteritzava D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu autarquia , que va lligada a una crítica de la civilització i de les…
carrall
Odontologia
Substància groguenca, de natura calcària, dura i molt adherent, que s’acumula a la cara interna de les dents.
És un irritant responsable de l’inici de malalties gingivals gingivitis El carrall —anomenat també tosca dentària o niell — és format per cristalls de calci placa dental impregnada d’ions de calci i fosfats dipositats sobre una estructura reticular d’hidroxilapatita i per substància orgànica representada per bacteris filamentosos i cèllules epitelials descamades És causat bàsicament per una manca d’higiene dental
caoba vermella
Tecnologia
Fusta de color vermell carni fosc, densa, dura i resistent, procedent d’un eucaliptus ( Eucalyptus diversicolor
), emprada en ebenisteria.
ametista falsa
Mineralogia i petrografia
Varietat de fluorita, del color de l’ametista, però que es distingeix de la veritable perquè és menys dura.
cagarro
Massa de matèries fecals evacuades, prou dura per a conservar la forma cilíndrica que ha pres en l’intestí.
tac

Tacs per a jugar al billar
Billar
Bastó de fusta dura i polida, lleugerament cònic, amb què hom impulsa les boles en el joc de billar.
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
24 Hores de Moià
Motociclisme
Competició de motociclisme de resistència celebrada anualment a Moià des del 1972 i que dura vint-i-quatre hores.
Organitzada pel Motoclub Moianès i anomenada també 24 Hores Resistència de Moià, s’inclou dins el Campionat de Catalunya de l’especialitat en terra Consisteix a fer el màxim nombre de voltes possibles en un circuit delimitat durant 24 hores Cada motocicleta és conduïda per un equip de tres o quatre pilots La primera edició es disputà al circuit del Prat, prova que guanyà l’equip format per Joan Argemí, Florenci Crusat, Manuel Casanovas i Pere Camprubí Posteriorment s’ha celebrat en altres circuits com el de Montbrú, Assistadors, Comes Nou i Circuit Verd de Moià, aquest últim des del 1987…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina