Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
protozoosi
Medicina
Malaltia produïda per protozous.
Hom coneix una trentena d’espècies de protozous paràsits de l’espècie humana, però no totes són patògenes Els grups que presenten organismes patògens són balantidi, ameba, plasmodi, tripanosoma, leishmània, toxoplasma, pneumocist, trichomonas i giàrdia
camperol
Camperol
© Ron Pastorino
Micologia
Bolet de barret blanc, de la família de les agaricàcies, finament sedós, de primer convex, després estès, de 7 a 15 cm de diàmetre, amb làmines de color de rosa viu, que es tornen negroses, peu curt, una mica inflat, amb anell estret, membranós i fràgil, i carn blanca i ferma, d’aroma suau.
Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí
dermoquèlids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels quelonis que es caracteritzen per la closca, desproveïda de plaques còrnies i constituïda per petites formacions òssies disposades com un mosaic independent de les vèrtebres i les costelles.
Les potes tenen forma d’aletes L’única espècie existent avui és la Dermochelys coriacea , que és el queloni vivent de més grans dimensions Viuen a les mars càlides dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
daubentònids
Zoologia
Família de lemuroides integrada per un sol representant, l’ai-ai (Daubentonia madagascariensis), que és una de les espècies més amenaçades d’extinció.
Aquesta espècie només es dóna a Madagascar i, actualment, en una reduïda zona de l’illa La dentadura és bastant semblant a la dels rosegadors, car les incisives són molt desenvolupades i presenten creixement continu
Paul Niggli
Mineralogia i petrografia
Mineralogista suís.
El 1920 ideà un tipus de classificació purament química de les roques, i fou autor de molts estudis generals sobre el concepte d’espècie mineral Utilitzà les teories magmatistes en els seus treballs sobre petrogènesi
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans
cama de perdiu mucosa
Cama de perdiu mucosa
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret de color gris violaci o brunenc, sovint amb taques negres, molt mucós, de 6 a 9 cm de diàmetre, làmines grisoses, decurrents, i peu també viscós, curt i afuat, brunenc, amb una zona clara a la part superior.
Espècie comuna a l’Europa central on viu sobretot a les avetoses, és més rara a Catalunya, on creix principalment en boscs de pi És un comestible excellent que cal preparar pelant-ne primer la cutícula
kagú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels rinoquètids, que fa de 50 a 60 cm i té el plomatge d’un gris pissarrenc clar, amb les ales una mica més fosques i barrades de roig, blanc o negre, i un plomall erèctil al pili.
No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció
crisocapsals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide.
L' Hydrurus foetidus, l’espècie més coneguda, forma colònies ramificades i gelatinoses, fètides, amb aspecte de petits fideus filamentosos, de color daurat brunenc, sobre les pedres dels rius de muntanya, durant la primavera i l’estiu
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet