Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
balear
Història
Indiviu pertanyent al poble establert a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans, el qual perdurà, més o menys barrejat amb els nous habitans, durant tota l’edat antiga.
Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται ‘els qui van nus’ El problema de l’origen no és gens clar Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots talaiot desenvolupada per importacions cartagineses, hellenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’imperi Romà Els…
Joan Tuset i Suau

Meditació, oli sobre tela de Joan Tuset
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…
Ángela Molina Tejedor

Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir…
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia catalana
Historiadora i investigadora en els àmbits de la història quantitativa i de la història oral.
Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…
Plácido Domingo

Plácido Domingo
© La Opera / Robert Millard
Música
Tenor i director d’orquestra.
Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino,…
,
José Enrique Ruiz-Domènec
Historiografia
Historiador medievalista andalús.
Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…
Els cordats fòssils
Les dificultats de determinar la identitat dels fòssils de cordats sovint dóna peu a noves interpretacions de l'evolució dels grups i el seu moment d’aparició sobre la Terra És el cas de l’exemplar de la fotografia, Cosesaurus aviceps , d’uns 10 cm de llargària, trobat al Triàsic d’Alcover Alt Camp, que es va considerar emparentat amb els ocells, mentre que altres opinions el considerarien més pròxim dels lepidosaures Jordi Vidal / MGB Els cordats són metazous que es caracteritzen per la presència, en alguna etapa de la seva vida, d’una corda dorsal o notocordi , al voltant del…
Fernando Guillén Gallego

Fernando Guillén Gallego
© Academia del Cine
Cinematografia
Teatre
Actor.
Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia…
Arturo Toscanini
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina