Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
àcid algínic
Química
Poliòsid constituït per un polímer lineal, de pes molecular elevat (32 000-250 000), de l’àcid β-D-mannurònic en forma piranòsica, en el qual els carboxils queden lliures, essent cada unitat unida a la següent per un enllaç osídic entre la funció hemiacetàlica i un hidroxil.
Pólvora blanca, insoluble en aigua i en els solvents orgànics, lentament soluble en les solucions alcalines Hom obté l’àcid algínic mitjançant purificació de l'algina i és utilitzat sobretot en forma de sals o èsters alginat
espectre
Física
Representació gràfica de les intensitats (amplitud, intensitat de radiació, nombre de partícules, etc.) dels components elementals (ones monocromàtiques, partícules, etc.) que formen una entitat complexa en funció d’una magnitud periòdica (freqüència, període, longitud d’ona, nombre d’ona, etc.) o no periòdica (massa, velocitat, moment lineal, energia, etc.).
Santa Maria de la Sala (Jorba)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…
Fisiologia de l’orella
Fisiologia humana
L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota Les…
Santa Maria d’Orellà
Art romànic
Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals…
Benvingut Oliver i Esteller
Història del dret
Jurista.
Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…
,
Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…
,
Les Graus (Roda de Ter)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb inscripcions d’època medieval, de difícil datació A Casanovas Els gravats rupestres dels quals parlarem ara varen ser descoberts pel grup arqueològic del Centre Excursionista de Roda de Ter * Són situats en el terme de Roda de Ter, al marge esquerre del riu, en un indret anomenat Les Graus, des d’on es domina el riu i es divisa el poblat de l’Esquerda Aquests gravats es troben situats en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 48,0 31 tdg 435480 El topònim, segons Balari i Jovany * , es refereix…
cançó de gesta
Literatura
Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina