Situació
Un detall de la roca amb inscripcions d’època medieval, de difícil datació.
A. Casanovas
Els gravats rupestres dels quals parlarem ara varen ser descoberts pel grup arqueològic del Centre Excursionista de Roda de Ter(*). Són situats en el terme de Roda de Ter, al marge esquerre del riu, en un indret anomenat Les Graus, des d’on es domina el riu i es divisa el poblat de l’Esquerda.
Aquests gravats es troben situats en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 43,5 —y 48,0 (31 tdg 435480).
El topònim, segons Balari i Jovany(*), es refereix a la cornisa d’un estimball amb el cim totalment pla. Efectivament, per accedir-hi s’ha de baixar un desnivell d’uns 20 m des del petit altiplà per uns graons naturals fins a una terrassa del terreny a les parets verticals de la qual apareixen dos conjunts d’inscripcions.
Gravats rupestres
El suport d’aquests gravats són gresos de gra fi que s’exfolien en llesques per alteració superficial de la roca, de manera que l’extensió que ocupen les incisions constitueix un últim reducte que resta encara in situ d’un conjunt que no sabem quina superfície devia ocupar. Les incisions són fàcilment distingibles per la coloració rogenca del seu suport que es destaca del color gris de la paret rocallosa.
Una inscripció ibèrica ocupa el primer terme del massís. Va ser estudiada per J. Maluquer de Motes(*), que la va descriure com una inscripció en dos registres, la lectura de la qual és difícil, a causa dels traços indeterminats que se li sobreposen. La transcripció, segons aquest autor, és en la primera línia amb quatre signes ben llegibles: Berikars…; i en el segon registre amb un mínim de dotze signes, i amb reserves: Bařkař Buldumantiř.
El segon registre és situat uns 25 m més enllà seguint per la mateixa paret rocallosa. El plafó és una mica més gran que l’anterior i és perfectament delimitat, ja que ocupa-l’amplada de la cara lateral d’un bloc que s’avança de la resta de la paret, el qual a la seva cara lateral constitueix un suport llis apte per a ésser gravat.
Les incisions han estat dividides en dos grups separats per una àmplia esquerda de la roca. El grup superior és format per un conjunt de quatre creus simples de diverses mides, una creu recreuada i un altre de més complicada, ja que els seus braços s’aprofiten per a formar un doble rectangle. Les incisions són de secció triangular i el braç té tendència en algunes creus a la forma fusiforme, més ample al centre que als extrems. El grup inferior el componen tres signes de difícil interpretació, a causa del mal estat de conservació. Les creus tallen a certs indrets unes incisions lineals molt més fines gairebé esborrades i d’aspecte semblant a la inscripció ibèrica, de les quals tan sols una té una forma distingible que tal vegada es podria interpretar com una KA ibèrica.
L’anàlisi dels dos conjunts situats a Les Graus permet d’establir certes comparacions entre ells per tal de marcar les divergències i analogies útils més tard per a emmarcar-los en un determinat horitzó cultural.
Un detall dels gravats amb una inscripció ibèrica.
A. Casanovas
En primer lloc l’orientació i el suport d’ambdues manifestacions són exactament els mateixos i ofereixen un aspecte similar a causa de la coloració rogenca de la pedra, que en la inscripció ibèrica, però, ha saltat mutilant-la, com a mínim, a la seva part superior, mentre que al segon registre es conserva pràcticament en la seva totalitat.
La tècnica emprada és la incisió lineal molt fina amb un instrument punxegut sobre una roca tova com és el gres, però que en la inscripció ibèrica és de secció semicircular, tal vegada a causa de l’erosió, mentre que al segon conjunt pren una forma triangular, i és molt més profunda.
Finalment les divergències iconogràfiques són també notables, ja que mentre un plafó té representada una inscripció amb lletres alfabètiques, a l’altre dominen les figuracions aïllades en forma de creu i les línies imprecises.
Aquests tres punts ens permetrien de situar els dos registres en dos moments diferents, la cronologia dels quals és difícil de donar sobretot pel que fa al plafó dels cruciformes. Si bé la grafia de la inscripció ibèrica dona, segons Maluquer, un segle II abans de Crist, la iconografia dels cruciformes no proporciona suficients dades per a situar-los cronològicament.
Podríem recórrer, però, a altres fonts d’informació com les analogies amb jaciments arqueològics propers o la comparació amb casos similars. Sobre aquesta última possibilitat, cal anar fins a Peñalba de Villastar (Terol), on apareixen nombroses inscripcions ibèriques sobre un massís rocallós, junt amb moltes altres figuracions zoomorfes i també simbòliques. Malauradament, si bé les inscripcions ibèriques han interessat els investigadors, no ha passat el mateix amb les altres figuracions, que, això no obstant, demostren unes pervivències molt més enllà del món ibèric(*).
Tan sols resta la comparació amb l’arqueologia. La proximitat al poblat de l’Esquerda pot donar més pistes que les altres possibilitats esmentades. Des de les Graus el poblat de l’Esquerda és situat en la punta d’un meandre del riu Ter continuat pel mateix massís rocallós. La cronologia del poblat demostra una continuació d’hàbitat fins al món medieval. Les excavacions en el sector de la muralla li donen una datació del segle III abans de Crist fins al segle I després de Crist, cosa que lliga perfectament amb la cronologia de la inscripció rupestre d’època ibèrica. Mentre que, pel que fa a l’ocupació medieval, aquesta comença el segle VIII(*). Així doncs, caldria preguntar-nos si no es podria establir una analogia entre aquesta ocupació medieval i el segon registre rupestre, cosa perfectament factible tenint en compte la iconografia allí representada. Això demostraria que en època medieval el lloc devia continuar tenint un cert atractiu per als habitants del moment.