Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
Sant Pere de Vilaclara (Palau del Vidre)
Art romànic
Situació Interior del temple amb els arcs formers que ressegueixen els murs laterals de la nau ECSA - JL Valls La capella de Sant Pere és situada dins el recinte del jardí del castell de Vilaclara, que és a uns 3 km del nucli de Palau del Vidre JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 47,4” N - Long 2° 57’ 1,8” E Història La capella castellera de la fortalesa de Vilaclara, dedicada a sant Pere, ha deixat poc rastre en la documentació medieval Una de les primeres referències documentades data del 1205, any en què Ramon de Castellrosselló va vendre a la milícia del Temple del Masdéu…
Pont d’en Xandre (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Pont sobre el riu Bulès, un dels pocs exemples d’aquest tipus de construccions romàniques que han pervingut fins a l’actualitat ECSA - A Roura Pont situat al nord del poble de Bula d’Amunt, damunt el Bulès, al costat del molí d’en Xandre Resta actualment molt tapat per les plantes A més, tota la part oriental del pont actual, una ampliació, ha estat feta modernament Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16’ 2” N - Long 2° 37’ 14, 4” E Des de Bula d’Amunt, aproximadament a 1 km, havent deixat a mà esquerra uns masos, hi ha a la dreta un castanyer i un camí que baixa cap al…
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren…
Castell Serradillo (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda…
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una…
literatura vietnamita
Literatura
Literatura desenvolupada al Vietnam.
Fou escrita primerament en llengua xinesa, després en sinovietnamita i finalment en annamita En llengua xinesa s’estengué des del segle XI fins al XVI durant aquest període les obres literàries no reflectien la realitat, ans només traduïen els ensenyaments clàssics del confucianisme, el budisme i el taoisme Foren escrites per bonzes Khanh Hy, Tu Dao Hanh, emperadors Ly Thai Ton, Le To Hien i generals Ly Thuong Kiet, Tran Quoc Tuan A partir del segle XVI es produí una evolució lingüística important, en passar del xinès al sinovietnamita i a l’annamita escrit en chū'-nom , caràcters xinesos…
Necròpoli de la Creueta (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Planta del conjunt de la necròpoli amb un aparell de tombes del tipus anomenat “cista”, fetes amb lloses laterals i de coberta i amb una llosa a les capçaleres A Mazcuñan-F Junyent Aquest cementiri es troba localitzat al puig anomenat “La Creueta”, prop del mas Lleonard, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Rocafort i el Pont de Vilomara Long 1°55’10” Lat 41°43’05” Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a mà esquerra de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, a l’indret on hi ha el castell en ruïnes d’aquest darrer poble Deixant les restes de la…
Santa Fe de Valldeperes (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal demanar-les al…
Necròpoli de Marganell
Art romànic
Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia…
Sepultures de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus F Baltà Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires Long 1°41’15” — Lat 41°46’50” Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri Necròpoli Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres El primer d’ells és de planta ovoidal tipus C, si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina