Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt estreta per a la…
brotxa
Brotxa
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Estri format per un manat de pèls, generalment cerres de porc, de cavall, etc, igualats per les puntes i subjectats a l’entorn d’un nucli cilíndric —acabat en un mànec— mitjançant una lligada que pot ésser de cordill (modernament de filferro), o una anella metàl·lica; el nucli format pel mànec o per una peça suplementària de diàmetre major, deixa un buit sense pèl al centre de la brotxa, espai que li treu pes i facilita la bona distribució de color en pintar.
Aquesta construcció diferencia la brotxa del pinzell , encara que siguin de mides similars i que s’assemblin externament
clau de vis
Claus angleses
© Corel / Danny Singer
Tecnologia
Clau consistent en un mànec generalment pla, acabat en un extrem per dues mandíbules que formen mordassa, una de fixa i l'altra mòbil mitjançant un vis sens fi, que serveix per a cargolar, descargolar o subjectar una peça.
corda a l’aire
Música
En els instruments de corda amb mànec, dit de qualsevol de les cordes quan es fa vibrar en tota la seva llargada, entre el pontet i la celleta, sense escurçar-la prement-la amb un dit sobre el batedor.
L’afinació de les cordes a l’aire és la que hom considera característica de cada instrument accordatura
gambaner
Instrument consistent en una bossa cònica de xarxa que té per vorera o boca un cercle metàl·lic subjectat al cap d’un mànec llarg, generalment de fusta, que serveix per a pescar animals petits de la mar, especialment gambes.
martell
Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…
vícitra vina
Música
Instrument cordòfon d’origen indi constituït per un mànec llarg, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carbassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre en una mà mentre amb l’altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal
tar
Música
Instrument de cordes pinçades persa de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb el mànec llarg, i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.
efa
Música
Cadascuna de les obertures (obertura acústica) en forma de F antiga fetes a la part central de la taula harmònica d’alguns instruments cordòfons, generalment per parelles i simètriques respecte a l’eix longitudinal que defineix la direcció del mànec.
En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del principi del…
virolla
Peça generalment de metall, ordinàriament anular o cilíndrica, que hom posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un paraigua, d’un bastó, etc, oposat al puny, o a l’extrem del mànec d’una eina, etc, per evitar que s’estelli.