Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Sant Salvador de Bianya
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall…
el Mercadal
Raval
Antic raval de la ciutat de Girona, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal , que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI Era un sector ocupat, principalment, per hortes travessat des del s XI per la séquia Monar, s’hi installaren els molins de la ciutat i convents Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí s XVII, de Santa Clara s XVII, de les Bernades el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l’hospici actual Casa de Cultura, obra de Ventura Rodríguez Les…
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge…
mosquit tigre

Mosquit tigre
© J. Gathany / CDC
Zoologia
Mosquit de la família dels culícids, originari de les selves del Sud-est Asiàtic, transportat accidentalment a Albània, els EUA, Brasil, Mèxic, Itàlia, França i Catalunya.
Fa entre 2 i 10 mm i és de color negre amb ratlles blanques Les seves picades causen inflamacions i una gran irritació epidèrmica En països tropicals i subtropicals poden ésser vectors de diferents tipus de virus, com els que produeixen el dengue, la febre groga o la febre del Nil Ni a Catalunya ni a Europa no s’ha observat que hagi actuat com a vector de cap malaltia El mosquit fou detectat l’estiu del 2004 a Sant Cugat del Vallès i des d’aleshores se n'han trobat colònies a Cerdanyola, Sant Quirze, el Papiol i Molins de Rei Els estudis indiquen que el mosquit arribà el 2003 i s…
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia 1908-10 i El Teatre Català 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La…
,
Mare de Déu de Biasques (Beranui)
Art romànic
El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra, dins l’…
Josep Tolrà i Avellà
Industrial.
Llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química, el 1846 arribà a Castellar del Vallès com a metge, on posteriorment inicià la carrera com a industrial El 1859 fundà una empresa per a la filatura, el tissatge i el blanqueig de cotó, que ocupava els molins de Busquets i de Can Barba L’any 1861 ja disposava de 99 telers i 4700 fusos, i el 1873, de 300 telers i 5000 fusos Hi introduí millores en el blanqueig dels teixits, i aconseguí que els produïts per la seva empresa tinguessin una especial anomenada Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès…
General Ginestà i Punset
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor, periodista i impressor.
A principis del segle XX s'establí a Mayarí, Cuba, on fou un actiu promotor cultural i edità les publicacions El Eco de Mayarí i Emancipación A partir del 1915 s'installà a Santiago de Cuba on publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” i collaborà a la revista Correu de Catalunya 1914-15 El 1927 fou nomenat director de la Biblioteca Elvira Cape, de Santiago de Cuba És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1896, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les…
Miquel Aguilar Mateo
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins i patinador de curses de velocitat.
S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova 1966 i l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina