Resultats de la cerca

La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà…

Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro Hom n'ha situat l’inici al començament del primer millenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran eficàcia i…

Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’aquesta…

La primera referència del castell de Reus és del 1154, en la donació de la castlania que feu l’arquebisbe a favor de Bertran de Castellet A les cartes de poblament dels anys 1183 i 1186 es concretava la necessitat de fortificar la vila i degué ésser aleshores que es degué bastir la primera muralla de la vila, a la qual restà Integrat el castell, a l’angle nord-est del nou recinte Al principi del segle XIII el castell degué ser ampliat, o almenys reformat, ja que per aquesta causa, i perquè els veïns eren obligats a treballar en les obres, aquests presentaren un plet contra el castlà, resolt…

Aquesta església es trobava fora de la vila d’Ager, vers el seu extrem sud-oest, lloc on s’originà el barri de Sant Martí i enfront del portal de la muralla que va prendre també aquest nom Consta des de l’any 1047 i novament surt esmentada el 1063 en una permuta de terres o d’un farraginal situat prop de l’església de Sant Martí Més tard, al pas del segle XII al XIII, es va erigir al seu costat un hospital de pobres, el segon que tingué la vila i que per això es digué de Sant Martí Des del 1232 en coneixem l’existència i actuació, quan Guillem Carbonell s’hi donà per servir-lo Aquest hospital…

És documentada per primera vegada el 978 en una donació que fan Sunifred i Ermengod, prop de la muralla d’Olèrdola Al segle X és esmentada altres vegades Especialment remarcable és la de l’any 992, en la consagració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola A partir d’aquesta data es troba repetidament documentada fins al segle XVII Així, apareix en una permuta de l’any 1001, en la carta de poblament del castell d’Olèrdola de l’any 1108 i en molts d’altres documents No se’n sap exactament l’emplaçament, però devia situar-se al sector on ara hi ha el molí d’en Rovira, a la zona meridional de l’…

Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església és l’anomenada…

Situació Vila que s’estén allargassada entre l’antic caminal de França i l’espadat de la Tordera TAVISA Aquesta vila és situada al pendent d’un massís basàltic coronat per un turó on és emplaçat el castell vell Tot plegat formava part d’un mateix sistema defensiu que li permetia dominar pel cantó de migjorn la Tordera, i pel cantó de tramuntana, l’antiga via romana convertida durant l’edat mitjana en el camí ral o la via de comunicació més directa entre Barcelona i Perpinyà Mapa 365M781 Situació 31TDG701223 ACC Història Pel nom del lloc i la seva situació sembla evident que Hostalric era als…

Situació Vista parcial d’aquest notable hàbitat troglodític, arrecerat sota unes impressionants balmes ECSA - A Roig Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes del conjunt troglodític de Sorta es troben en una de les cavitats que s’obren a les cingleres que s’alcen, en un front de 500 m, per sobre del poble de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG269829 Per accedir a les coves cal sortir de Serradell pel camí del Portal i seguir el camí que passa per sobre la Font Gran Des d’aquí el camí ja es converteix en…