Resultats de la cerca

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1977 i doctora per la University of Minnesota 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona 1987-90 El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 1995-2000, vicerectora de Política Científica 2009-11 i directora del Departament d’Economia i Empresa 2011-12 El 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics BGSE, associada a la UAB i a la UPF, d’on ha estat docent des…

Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’obra  La…

Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals  1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor, i fruit de la…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans, traduí al català…

Feu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965 Amplià estudis a Kansas City 1969-71 amb Santiago Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres 1974 Centrà la seva tasca científica en el camp de l’enzimologia i el metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat la carbamilació de les proteïnes, i els efectes del cianat i el mercuri Fou catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona des del 1976 fins a la jubilació, el 2013, de la qual fou també degà 1982-85, i president de la Divisió de Ciències de la Salut 1986-88 Fou president de la Societat…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego

Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla  1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels fundadors de…

Llicenciada 1979 i doctorada 1991 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’estudi preimplantacional dels embrions Ha estat directora del Laboratori de Fecundació in Vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus 1982-2004, on des del 2005 és directora del Servei de Medecina Reproductiva Des del 1998 és coordinadora del curs de Biologia Reproductiva i de Tècniques de Reproducció Assistida de la mateixa institució junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona Del 2005 al 2008 dirigí el grup de recerca sobre cèllules mare de l’European…