Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
Stuttgart
Ciutat
Capital del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Port fluvial a l’esquerra del Neckar, que en la seva expansió s’ha annexat Bad Cannstatt, a l’altra banda del riu Nus ferroviari important, s’ha desenvolupat com a gran centre industrial indústries mecàniques, de l’automòbil Mercedes, d’aparells de precisió, òptiques, d’instruments musicals, indústria tèxtil, química, del tabac i refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Documentada des del 1229, fou ciutat 1286, seu dels comtes de Württemberg s XIV i capital del ducat s XVI Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva molts restaurats, l’Altes…
Jacques Doriot
Història
Política
Polític francès.
Obrer metallúrgic i membre del partit comunista 1921, el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français PPF pel juny del 1936 Collaboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme LVF de Vichy Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a…
Aleksander Kwaśniewski
Política
Polític polonès.
El 1978 s’integrà al Partit Obrer Unificat de Polònia POUP i fou ministre de joventut 1984 i d’esports 1989 sota la presidència de Jaruzelski El 1990 transformà la direcció del POUP en l’Aliança de l’Esquerra Democràtica, de filiació socialdemòcrata, que fou la formació més votada en les eleccions generals del 1993 El 1995 guanyà les eleccions presidencials i succeí Lech Wałęsa 1996 com a president de la república, càrrec en què fou reelegit l’any 2000 i des del qual impulsà el procés d’integració de Polònia en les estructures polítiques i econòmiques de l’Europa occidental Al…
János Kádár
Història
Política
Polític hongarès.
Comunista des del 1933, participà durant la Segona Guerra Mundial en la constitució d’un moviment de resistència contra els nazis Fou empresonat 1951-54 en entrar en contradicció amb el grup estalinista de Rákosi El 1956 esdevingué cap del govern favorable a l’URSS que reprimí l’alçament d’octubre-novembre d’aquell any i primer secretari del Partit Socialista Obrer Hongarès Havent renunciat el càrrec de primer ministre el 1965, restà com a home fort del règim, flexibilitzà l’economia a partir del 1968 i promogué una discreta liberalització política i cultural La crisi econòmica…
Giovanna Marini
Música
Compositora italiana, considerada referent de la cançó popular italiana.
Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i composà música per a diversos espectacles de cinema i teatre Fou autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma, on…
Guillermo Fernández Vara
Política
Metge i polític extremeny.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova, ingressà al Cos Nacional de Metges Forenses el 1986 com a número u de la seva promoció Exercí com a professor a les universitats de València i Extremadura, i dirigí el Centre Medicoforense de Badajoz La seva trajectòria política començà als anys 90 de la mà de Juan Carlos Rodríguez Ibarra Destacat membre del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE, ocupà diversos càrrecs en el govern extremeny director general de Salut Pública 1995-96, conseller de Benestar Social 1996-1999 i conseller de Sanitat i Consum 2007-11, càrrec que…
Josep Termes i Ardèvol

Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…
Francesc Brunet i Recasens
Música
Compositor català.
Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa…
taylorisme
Economia
Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W. Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers” Des de bon començament, els sindicats s’oposaren a la introducció de l’organització tayloriana per la manca d’objectivitat que hi ha a tot el procés de mesurament i d’establiment de primes i, sobretot, pel caràcter inhumà del que ha estat anomenat “organització de l’esgotament” i el caràcter degradant del…
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina