Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Giovanna Marini
Música
Compositora italiana, considerada referent de la cançó popular italiana.
Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i composà música per a diversos espectacles de cinema i teatre Fou autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma, on…
Guillermo Fernández Vara
Política
Metge i polític extremeny.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova, ingressà al Cos Nacional de Metges Forenses el 1986 com a número u de la seva promoció Exercí com a professor a les universitats de València i Extremadura, i dirigí el Centre Medicoforense de Badajoz La seva trajectòria política començà als anys 90 de la mà de Juan Carlos Rodríguez Ibarra Destacat membre del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE, ocupà diversos càrrecs en el govern extremeny director general de Salut Pública 1995-96, conseller de Benestar Social 1996-1999 i conseller de Sanitat i Consum 2007-11, càrrec que…
Partit Comunista Català
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1928 a Lleida per iniciativa d’un grup de marxistes i catalanistes formats a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, als quals s’afegiren elements radicalitzats d’Estat Català.
Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…
János Kádár
Història
Política
Polític hongarès.
Comunista des del 1933, participà durant la Segona Guerra Mundial en la constitució d’un moviment de resistència contra els nazis Fou empresonat 1951-54 en entrar en contradicció amb el grup estalinista de Rákosi El 1956 esdevingué cap del govern favorable a l’URSS que reprimí l’alçament d’octubre-novembre d’aquell any i primer secretari del Partit Socialista Obrer Hongarès Havent renunciat el càrrec de primer ministre el 1965, restà com a home fort del règim, flexibilitzà l’economia a partir del 1968 i promogué una discreta liberalització política i cultural La crisi econòmica…
Jacques Doriot
Història
Política
Polític francès.
Obrer metallúrgic i membre del partit comunista 1921, el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français PPF pel juny del 1936 Collaboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme LVF de Vichy Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a comunista —fou…
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia
Dret
Jurista i historiador.
Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés…
Erri De Luca
Literatura italiana
Escriptor italià.
A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novella Non ora, non qui 1989, treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient Des de l’edició de la seva primera novella s’ha…
Joana Barceló i Martí
Política
Política.
La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva Des del 1997 és membre del Comitè Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol És llicenciada en…
dictadura del proletariat
Història
Política
Règim polític propi de la transició de la societat capitalista a la societat comunista.
Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot en L’estat i la revolució 1917 La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina