Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952 i exercí el seu ministeri fins al 2024 Fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris…

 El nom prové de l’estri amb què es juga, el tamborí La Federació Catalana de Tamborí es fundà el 2008 L’any següent fou reconeguda per la Federació Internacional i a partir d’aleshores pogué participar en els tornejos oficials

Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929

Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII  el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de  Neopàtria  controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya  i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…

Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de percussió directa que es fa sonar percudint amb baquetes de fusta una de les seves membranes Té els seus orígens en el tambor militar tambor i s’usa tant en l’orquestra com en la banda i en formacions de música lleugera El nom deriva del llatí capsa i de l’occità caissa a causa de la seva forma Les caixes configuren una família variable i de confusa classificació que inclou instruments amb noms i mides diferents, com per exemple el bombo , el redoblant , diversos tipus de tambors militars i de marxa i el tom-tom de jazz sense…

El seu nom en occità és Bordèu i en francès Bordeaux Els monestirs occitans conrearen la música des de temps antics, i els trobadors sovintejaren aquesta ciutat Les principals esglésies -Sant Andreu i Sant Miquel- tenien escoles de cant i organistes La cort de l’arquebisbe fou el centre musical de Bordeus durant la Baixa Edat Mitjana El conreu de la música en l’àmbit privat era corrent i els salons literaris i artístics foren nombrosos entre els segles XVII i XIX Al llarg del segle XVIII la música religiosa decaigué i les societats formades per afeccionats o les confraries de músics…

Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la segona, “…

Es distingeix del llenguadocià central per la palatalització de ca i ga llatines vacha, plaja, la caiguda o vocalització de s davant c, p i t feta/festa, eitiu/estiu, la vocalització de s en fi de mot o pèrdua amb allargament de vocal anterior òmei/òmes, chabra/cabras, la vocalització en u de ll llatina intervocàlica chatèu/castèl i la distinció entre b i v

És destacable el seu himne Coupe Acompanyà Mistral a Catalunya 1868 Escriví Li parpalhons blus 1868 i Li piadas de la princessa 1882