Resultats de la cerca
Es mostren 523 resultats
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori continental
La gran disparitat de característiques biològiques i ecològiques dels mamífers terrestres no permet de fer-ne un tractament conjunt des del punt de vista de la relació hàbitat-espècie Per això, hom aborda el tema en un tractament per grups D’altra banda, la inexistència del mateix tipus de relació entre les distintes espècies i el medi, no permet fer el mateix tipus de tractament dels carnívors, els rosegadors i els quiròpters Cal pensar, per exemple, que molts carnívors tenen una valència ecològica molt àmplia i presenten grans desplaçaments que els permeten travessar ambients molt diversos…
Passanant i Belltall
Passanant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…
EI marc geogràfic del romànic del Vallespir
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…
Cercs

Vista del pantà de La Baells dins el terme de Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
Economia 2019
Economia
La prohibició de l’administració Trump de fer negocis amb la xinesa Huawei va ser una de les formes més visibles del contenciós comercial entre els EUA i la Xina © Huawei Després d’un inici d’exercici marcat per la desacceleració de l’economia, a la part final de l’any, la sensació i les perspectives van canviar com a conseqüència de la distensió entre l’Administració nord-americana de Donald Trump i la Xina Tot i arribar a un acord només sobre una part del seu contenciós comercial i deixar per a més endavant qüestions més complexes, el sol fet de reduir-se les tensions va fer augmentar l’…
Sant Jaume de Sant Cristòfol, abans Sant Cristòfol de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa…
La flora i el poblament vegetal de les selves plujoses
L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…
La família
La família, unitat de convivència La família ha tingut diverses funcions i definicions al llarg de la història de les poblacions Les ciències socials, i en particular l’antropologia, han considerat les relacions de parentiu, i sobretot la família, un tema d’estudi central La família, nucli bàsic de les societats, ha constituït motiu principal d’estudi de l’antropologia clàssica des del mític primer estudi de LH Morgan, Systems of Consanguinity and Affinity of the Human Family , del 1870, fins al començament del segle XXI, que els temes relacionats amb la família són els més estudiats arreu…
La societat: els que no eren nobles de la Garrotxa
Art romànic
Els esclaus El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus servos havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda Fins i tot s’especifica el nom dels cinc esclaus, juntament amb allò que calia que donessin per alliberar-se Adalbert de Cases havia de donar cinc unces d’or a Santa Maria de Cuberes perquè fessin una creu, Arnau de Ripoll també cinc unces per a una creu par a Sant Pere de Castellnou, Amalví de Tuïr i Tedmar d’Orriols havien de lliurar només dues unces a Santa Maria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina