Resultats de la cerca

Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, G R…

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…

En acabar els estudis de comerç mercantil 1968 s’incorporà al negoci familiar, un comerç d’alimentació que el 1976 obrí una línia de menjars per a emportar El 1988, conjuntament amb el seu marit, Toni Balam, obrí el seu propi establiment, el restaurant Sant Pau a la seva vila natal El 1991 el restaurant obtingué la primera estrella de la Guia Michelin Espanya-Portugal, el 1996 aconseguí la segona i el 2005 la tercera fou el tercer establiment a Catalunya en obtenir tres estrelles Michelin El 2004 obrí el segon restaurant Sant Pau, a Tòquio, premiat el 2007 amb dues estrelles…

Instruït en el cant per la seva mare, de jove liderà el grup Super Étoile de Dakar, amb el qual actuà a Europa el 1984 i popularitzà el mbalax, estil musical del qual N'Dour és pioner i que barreja ritmes africans i caribenys amb música pop La seva obra cridà l’atenció de Paul Simon i Peter Gabriel, amb els quals collaborà La participació de N'Dour en la gira mundial organitzada per Amnistia Internacional a favor dels drets humans que arribà al Camp Nou de Barcelona el 10 de setembre de 1988, amb Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i El Último de la Fila el feu popular en…

Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador  1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana  1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los   trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en…

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada…

Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari  La Última Hora  amb el pseudònim  Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904,  Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Màxim exponent del parapent català S’inicià a l’escola del Club Parapent Pirenaic i començà a volar el 1990 Dos anys després competí a les files de l’Alioth Parapent Bages Club Guanyà la Lliga catalana en vuit ocasions 1993, 1994, 1995, 2000-03, 2007 i el Campionat de Catalunya 2003 Fou també campió de la Lliga espanyola 2001, 2003, 2004, 2008, 2009 i del Campionat i l’Obert d’Espanya en set ocasions 1999, 2001-04, 2008, 2009 Fou primer per equips amb Airex a la Lliga espanyola 2000 i al Campionat i l’Obert d’Espanya 2002, 2007, i per equips amb el Kasana 2008 Fou primer per clubs amb l’…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…