Resultats de la cerca

El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran…

El 1962 la seva família anà a viure a Nova York Posteriorment retornà a la República Dominicana i estudià dret a la Universidad Autónoma de Santo Domingo UASD, on es doctorà el 1978 Deixeble de Juan Bosch, seguí aquest quan se separà del Partido Revolucionario Dominicano PRD i en la fundació del Partido de la Liberación Dominicana PLD el 1973, de tendència liberal, del qual fou elegit membre del Comitè Central 1985, del Comitè Polític 1990 i president 2002, reelegit el 2007 El 1996 guanyà en les eleccions a la presidència de la República, i durant el seu mandat 1996-2000 donà…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de…

Inicià la seva carrera el 1977 com a integrant del grup post-punk The Birthday Party El 1984 emprengué la carrera en solitari amb el suport del grup The Bad Seeds El seu àlbum de debut fou From her to eternity 1984, al qual seguiren The firstborn is dead 1985, el recull de versions de peces alienes Kicking against the pricks 1986 i Your funeral & my trial 1987 Participà en discos de tribut a Neil Young The bridge , 1987 i Leonard Cohen I'm your fan , 1988, i publicà dos llibres, el recull de poemes i cançons King ink 1988 i la novella And the ass saw the angel 1989 El seu rock convuls,…

El 1941 s’exilià amb la seva família després del cop d’estat militar que enderrocà el president Arnulfo Arias Després de llicenciar-se en dret als Estats Units, el 1963 tornà a Panamà , on exercí l’advocacia Diputat al parlament panameny des del 1964 pel Partido Panameñista Auténtico PPA d’Arias, el 1968 aquest el nomenà ministre d’economia després de guanyar les eleccions, càrrec que hagué d’abandonar pocs dies a conseqüència del cop d’estat d’Omar Torrijos Perseguit per la policia política fins al final de la dictadura 1979, perdé amb Arias les eleccions del 1984 davant del Partido…

Nasqué de l’oposició conservadora davant del decantament a l’esquerra del Partido Revolucionario Institucional  PRI de Lázaro Cárdenas Des d’un principi tingué el suport de la classe mitjana, d’empresaris i de l’Església catòlica Defensa en general la liberalització econòmica i la reducció al mínim de la intervenció de l’estat Concorregué a les eleccions des del 1943 i es convertí en el principal partit d’oposició al PRI, les pràctiques fraudulentes del qual denuncià reiteradament En un segon pla de l’escena política des de la reforma d’Echeverría 1976, donà suport a les polítiques de Salinas…

L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del…

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al…

El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de la cort del…