Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
rodofícies
Botànica
Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.
Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení…
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no existeixi aleshores, a és una…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica En efecte,…
Michel Mohrt
Literatura francesa
Escriptor francès.
Llicenciat en dret 1934, exercí a la seva ciutat natal el 1937 Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats Yale, Berkeley, Califòrnia, etc, i posteriorment s’incorporà a l…
Dieter Wellershoff
Literatura alemanya
Escriptor i crític literari alemany.
Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari decisió que després rebutjà a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch KiWi de Colònia, on s’estabí Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47 i fou impulsor de l’…
Alain Resnais

Alain Resnais
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció, Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-literatura,…
Sigourney Weaver
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Susan Alexandra Weaver.
Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982, Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…
Yasmina Reza
Teatre
Literatura francesa
Escriptora i actriu francesa.
Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com La traversée de l’hiver 1990, Art 1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995, Trois versions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina