Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Josep Lluís Cleries i González

Josep Lluís Cleries i González
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, és diplomat en funció gerencial de l’Administració pública per ESADE i en direcció a l’Administració per l’IESE Ha treballat en el sector privat Ocupà càrrecs directius en organitzacions de l’associacionisme juvenil president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai 1987-92, president del Moviment Centres d’Esplai Cristians 1986-92, vicepresident de la Fundació Pere Tarrés 1990-92, membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant 1988-92, del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears 1989-92 i coordinador de l’Aplec de l’…
Ramon Sala i Canadell
Arqueologia
Política
Industrial, polític i activista cultural.
Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou…
Albert de Quintana i Combis
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jaume el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i…
,
Jaume Casademont i Perafita

Jaume Casademont i Perafita
© Família Casademont
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en Peritatge mercantil, l’any 1956, juntament amb la seva esposa, Teresa Ruhí, fundà un petit negoci de producció i venda d’embotits El 1967 l’expansió de l’empresa portà a la construcció d’una factoria a Constantins, origen d’Indústries Càrnies Casademont, posteriorment una de les empreses del sector més importants de Catalunya, exportadora a més de 40 països Fou també president dels empresaris càrnics de Girona i participà en la fundació del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa 1978 En política fou un dels primers presidents intercomarcals de Convergència…
Austràlia 2018
Estat
El mes d’agost, l’ala conservadora del Partit Liberal va forçar la dimissió de Malcolm Turnbull i el nomenament de l’exministre de Finances, Scott Morrison, com a nou primer ministre del país Al mateix temps, Austràlia va posar en marxa la seva estratègia vers el Pacífic, plena d’inversions i ajudes, amb vista a recuperar la seva posició preeminent com a poder regional –alineada amb els interessos de Nova Zelanda, el Japó i els Estats Units– i a contenir el poder xinès emergent en matèria de seguretat El país també va rebre, però, profuses crítiques dels seus veïns per la manca de mesures en…
Josep Estadella i Arnó

Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Medicina
Metge, polític i poeta.
Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…
,
Colonna
Llinatge feudal romà que tradicionalment fa remuntar el seu origen fins a la família dels antics comtes de Túsculum (segle X), a la qual pertangueren els papes Joan XII, Benet VIII, Joan XIX i Benet IX.
Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la…
Joaquim Vidal i Perpinyà
Economia
Empresari, mecenes i polític.
L’any 1997 fundà la Societat Comercial Precal, dedicada al negoci de la distribució en supermercats, a partir de cinc establiments de la cadena de capital familiar Valvi, creada l’any 1976 El 2003 l’empresa recuperà el nom original i passà a denominar-se Valvi Alimentació i Serveis, i esdevingué una de les primeres empreses de distribució de les comarques gironines L’any 2011, juntament amb Miquel Alimentació Grup, propietat de l’empresari Ramon Miquel i Ballart , fundà la societat mercantil Miservi de Supermercats, amb l’objectiu d’explotar conjuntament supermercats de la marca SPAR a les…
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…
,
Francesco Cossiga
Política
Polític sard.
Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958 Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro 1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les Comunitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina