Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
teixit cartilaginós
Biologia
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.
És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els…
aerolliscador
Transports
Vehicle terrestre, aquàtic o amfibi, que es manté separat de la superfície sobre la qual es desplaça mitjançant un coixí d’aire produït pel mateix vehicle.
Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva capacitat…
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
adhesiu sintètic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de materials sintètics.
Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat o —més freqüentment— en forma de dissolució En el darrer cas és important la proporció de resines tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc que són afegides per a donar mordent Les resines fenòliques reactives i els isocianats en els adhesius de dos components augmenten la resistència a la temperatura Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació sense deixar…
Síndrome febril
Patologia humana
És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre , és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pallidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació La temperatura corporal és el resultat de…
Lluís Clotet i Ballús
Casa Rognoni, obra de Lluís Clotet i Ballús
© Fototeca.cat
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador.
Obtingué el títol a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren els premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
làmina semitransparent
Física
Làmina que, per mitjà d’un dipòsit d’argent en una de les superfícies, reflecteix part de la llum que li arriba i en deixa passar la resta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina