És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre, és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars. Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pal·lidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació.
La temperatura corporal és el resultat de l’equilibri entre l’escalfor que genera l’organisme i la que desprèn cap a l’exterior. L’organisme genera escalfor bàsicament per l’activitat metabòlica i muscular que desenvolupa. L’escalfor es difon des de l’organisme cap a l’entorn, fonamentalment per conducció o contacte directe amb medis més freds —inclòs l’aire—, i per l’evaporació d’aigua de les superfícies corporals, com s’esdevé amb la sudació i l’aire exhalat.
La temperatura de l’organisme varia segons els teixits. Les regions corporals on més fàcil és de mesurar la temperatura amb un termòmetre són les aixelles, la cavitat bucal i el recte. En condicions normals, la temperatura de l’aixella oscil·la entre 35,8 i 36,9°C. De totes maneres, la temperatura corporal experimenta fluctuacions importants al llarg del dia. Els valors màxims normals s’atenyen entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit, i els mínims entre les 2 i les 4 de la matinada. Aquestes fluctuacions no es modifiquen en les persones que inverteixen els horaris de son i de vigília i, en general, van desapareixent gradualment amb l’edat, de manera que en les persones grans les diferències solen ésser mínimes. Igualment, els valors de la temperatura corporal solen augmentar algunes dècimes en diverses circumstàncies, com durant l’exercici físic prolongat i intens, especialment en els infants; durant l’embaràs —en especial els primers mesos—, o en la segona fase del cicle menstrual.
En el seu sentit més estricte, hom empra el terme febre quan la temperatura de l’aixella d’una persona ateny o depassa els 37°C, la de la cavitat bucal, els 37,3°C, i la rectal, els 38°C. Això no obstant, en la pràctica, quan la temperatura corporal només excedeix els valors esmentats en menys d’un grau, hom parla de febrícula. Així, es classifiquen com a febrícula les temperatures entre 36,9 i 37,9°C a l’aixella, entre 37,2 i 38,3°C a la boca, i entre 37,9 i 38,9°C al recte.