Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
Garòs

Vista parcial de l’església de Sant Julian de Garós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la banda dreta de la Garona, al peu de la muntanya d’Espiargo.
L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de nom Arnau L’11…
priorat de Manlleu
Canònica
Canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu, establerta a l’església parroquial de la vila de Manlleu (Osona).
El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el 1592…
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En llur…
kenyapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides de mida petita a mitjana que visqueren a l’Àfrica durant el Miocè inferior, fa uns vint milions d’anys.
El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el grup dels…
josefina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada a Calella (Maresme) el 1875 pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges.
Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades El 1878, quan el bisbe n'aprovà les constitucions basades en les dels jesuïtes, tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí El 1900 obtingueren el decretum laudis , seguit de l’aprovació pontifícia 1902 i de l’aprovació definitiva 1935 El 1925 foren…
estoa
Arquitectura
A l’antiga Grècia, nom donat a diversos tipus de construccions a peu pla amb el sostre sostingut per columnes, especialment els pòrtics dels temples i els porxos de l’àgora.
N'hi ha exemples arcaics trobats a Delos i a l’Herèon de Samos Les estoes dels temples entorn del témenos servien de lloc de descans i de trobament dels pelegrins en els temples d’Asclepi servien també de dormitori per als fidels que hi esperaven llur guarició durant el son Les estoes que circumdaven l’àgora servien per a passejar-s’hi i per a tractar-hi els diversos negocis A l’àgora d’Atenes eren famoses l’estoa Basíleios ~400 aC, on hi havia installades les oficines de l’arcont, l’estoa Poikílē ~460 aC, amb pintures de Polignot, famosa per les reunions que hi tenien els estoics, i les…
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp magnètic terrestre…
Manuel Lassala i Sangerman
Cristianisme
Teatre
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Autor dramàtic i poeta.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani Amb els també jesuïtes Joan B Colomes i Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Les seves obres tenien sovint una temàtica…
,
Castell de Travesseres (Lles)
Art romànic
El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al rei de Mallorca Sanç I…
Castell d’Isdes (Sopeira)
Art romànic
L’antic poble d’Isdes, deshabitat des del segle passat, era situat damunt un turó de 1 385 m, prop de la collada de Santa Bàrbara Dins el nucli hi havia el seu antic castell, avui totalment desaparegut, el qual sembla que fou el centre d’un primitiu pagus La seva primera menció documental data de l’any 968, quan Toledeva i Sunyer lliuraren al cenobi de Santa Maria d’Alaó la dècima part de l’heretat que tenien al terme del castro Aiscle Des de mitjan segle XI el lloc i el castell d’Isdes passà a una branca dels Cornudella, els quals portaren el nom d’Isdes posteriorment, des de mitjan segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina