Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran
Filosofia
Judaisme
Metge, rabí, filòsof i talmudista; fou versat en totes les ciències religioses i profanes.
Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé, …
Hipòlit de Santper i Gordejuela
Historiografia
Historiador.
El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més…
Johannes Tinctoris
Música
Compositor i teòric brabançó.
Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els…
Miquel de Giginta i d’Oms
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví tractats místics i de teologia moral sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari i que es considera que està influït pel De subventione pauperum de Joan Lluís Vives Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584 i Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en…
Josep Antoni Elias i d’Aloy
Història del dret
Advocat.
Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i, en…
Efrem
Cristianisme
Escriptor siríac i doctor de l’Església.
Director de l’escola de teologia de Nísibis, en caure la ciutat sota el domini persa 363, passà a Edessa, on dirigí també l’escola de teologia que s’hi traslladà Escriptor prolífic, considerat el principal escriptor siríac, les seves obres foren traduïdes al grec, a l’armeni, al llatí, al copte i a l’àrab Hom pot dividir les seves obres sobretot en homilies, prosa mètrica dita memra , i en himnes o madraše , amb un refrany 'onitā repetit després de cada estrofa Aquests himnes, molts dels quals entraren en la litúrgia siríaca, tenien la finalitat d’inculcar la doctrina en el poble fidel…
Manuel Marià Ribera
Literatura catalana
Historiador.
Mercedari 1676, estudià a Alcalá de Henares i es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona i provincial d’Aragó Entre el 1706 i el 1714 treballà a l’Arxiu Reial actual ACA El 1718 fou nomenat cronista de l’orde i el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
prohibició de discriminació
Dret
Prohibició de tractar de forma diferent una persona per una condició social o personal.
D’entre les categories que reclamen una justificació més intensa del tractament diferenciat hi ha el sexe, la raça, el color, els orígens ètnics o socials, les característiques genètiques, la llengua, la religió, les opinions polítiques o de qualsevol altra mena, la pertinença a una minoria nacional, el naixement, les minusvalideses, l’edat o l’orientació sexual La prohibició de tractament discriminatori també és oberta a altres categories Es considera que no es produeix discriminació, ni que es fonamenti en les categories que consignen els textos constitucionals i determinats tractats…
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina