Resultats de la cerca
Es mostren 955 resultats
Jevgenij Ivanovič Zamjatin
Literatura
Escriptor rus.
Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa les obres d’…
Aleksej Aleksandrovic Nikolajev
Música
Compositor i escriptor musical rus.
Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris…
Els països socialistes. 1932-1947
L’interès pels països en els quals els partits socialistes han aconseguit, per la via electoral o per la via insurreccional, el poder polític i la direcció dels afers públics és ben viu en la societat catalana d’ençà dels primers anys del segle XX El socialisme municipal anglosaxó i belga, el socialisme de càtedra germànic i austríac, el socialisme revolucionari francès, com també l’italià i el socialisme soviètic, són coneguts, sovint de primera mà L’any 1944, el polític i intellectual socialista Manuel Serra i Moret Vic, 1884 – Perpinyà, 1963, amb notables estudis d’economia i ciències…
República dels Kabardins i dels Balkars
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Nal’čik Situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al SW per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts com l’El’brus El riu més important és el Terek Les muntanyes són poblades de boscs de faigs i prats subalpins i alpins La població és formada, principalment, per kabardins 46%, balkars 9% i russos 35% És important la mineria molibdè, wolframi, zinc, i hi destaquen també les indústries mecànica i alimentària La base energètica de la república és l’estació hidroelèctrica de Baksan Una part considerable del territori és ocupada per regadiu…
equilibri polític
Política
Principi segons el qual cap estat no és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d’imposar la seva voluntat als altres i vetllar pel manteniment de la pau.
Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les…
Daniil Borisovic Šafran
Música
Violoncel·lista rus.
Fill de mare pianista, inicià les lliçons de violoncel amb el seu pare, violoncellista de la Filharmònica de Leningrad Més tard estudià amb Aleksandr Strimer al conservatori de la ciutat A només deu anys debutà com a solista en un concert dirigit per Albert Coates amb la Filharmònica de Leningrad Després de la Segona Guerra Mundial, inicià veritablement la seva carrera El 1946 tocà amb George Enescu a Romania i dugué a terme les primeres gires i enregistraments, entre els quals el del Concert per a violoncel núm 1 de Dmitrij Kabalevskij, dirigit pel mateix compositor, que li…
Carlos Guastavino
Música
Compositor i pianista argentí.
Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos…
Aleksej Davidovic Macavariani
Música
Compositor georgià.
Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una…
Emil’ Grigor’evic Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el…
Aleksandr Vasil’evic Gauk
Música
Director d’orquestra i compositor ucraïnès.
Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina